Cavia aperea pamparum
El aperea, apereá o cuis (Cavia aperea pamparum) és un rosegador del gènero Cavia natural de la Pampa Humida, sur de Brasil, Uruguay, i part d'Argentina, aixina com també de Paraguay.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Atres noms comuns d'esta espècie en diferents dialectes del castellà són aperiá i cuí o cuís (pl. cuises). En portugués se li denomina preá selvagem. No cal confondre al apereá en el cobayo o conejillo d'Índies (Cavia porcellus), l'espècie més comuna del gènero Cavia que també és cridat cuy (pl. cuyes) en la regió andina. També reben usualment el nom de apereá els cuises de l'espècie Microcavia australis.
Característiques
[editar | editar còdic]El apereá és un rosegador sense coa, de cos allargat, i extremitats primes i curtes, pero que no obstant corre en gran facilitat i rapidea. Medix uns 25 centímetros de llarc i aplega a pesar 500 grams. Viu en llocs en vegetació abundant i relativament humits.
Història natural
[editar | editar còdic]El apereá té hàbits nocturns, amagant-se durant el dia en forats dels troncs o coves entre els arbustos.També produïx a voltes els seus propis caus, fetes en branques a voltes espinoses per a protegir-se dels depredadors. No obstant, no viu en caus subterràneus, com les fardes de terra. En les zones a on habita és fàcil vore els camins i túnels que es formen pel seu desplaçament. Produïxen danys en els tallos dels arbres frutales i forestals jóvens, alimentant-se en especial de tallos i fulls tendres. Abundant en les zones d'a on és originari (aplegant inclús a ser comú encara que indeseado que els gossos els cacen en les estàncies o fins a en les cases en pati), és especialment fàcil vore-ho quan va haver una pluja, ya que les pluges normalment traspassen els seus caus.