Cavitat general
En l'organisme hi ha vàries cavitats o espais els quals donen forma al cos i als seus òrguens, les cavitats contenen varis òrguens i sentits
Es denomina cavitat general a la cavitat que es forma en l'embrió en el transcurs del seu desenroll. No deu confondre's en la cavitat digestiva embrionària (arquénteron), que està comunicada en l'exterior pel blastoporo (boca embrionària) i que per tant no és una cavitat general en sentit embrionari.
Despuix de la segmentaació del Zigot es forma una esfera massiça de cèlules denominada mórula; esta casi sempre es ahueca per a formar una blàstula hueca, de manera que totes les cèlules se situen en la perifèria i deixen una cavitat central plena de líquit anomenada blastocele, que es coneix com a cavitat general primària, per ser la primera que es forma en l'embrió. Este blastocele embrionari persistix en els adults dels animals cridats pseudocelomados, com els nematodos i rotíferos.
No obstant, el blastocele sol desaparéixer en les següents etapes del desenroll embrionari. Aixina, en els platelmintos, el mesodermo invadix el blastocele que queda pràcticament obliterado, originat una arquitectura corporal adulta massiça, sense cavitat general; estos animals reben el nom d'acelomados.
Pel contrari, en els embrions dels animals celomados (anèlits, moluscs, artròpodes, cordados), el mesodermo es ahueca i origina el celoma o cavitat general secundària, cridada aixina per ser la segona que es forma. El celoma pot persistir en l'adult o pot sofrir diferents graus de reducció i modificació; per eixemple, en tunicados i céfalocordados es desenrolla una gran cavitat atrial d'orige ectodèrmic, mentres que el celoma està prou reduït i restringit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cavidad general» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.