Celestina (mineral)
La celestina o celestita és una varietat mineral de sulfat d'estronci i la principal font del estronci. El seu nom deriva de 'caelestis', en alusió al color blau d'una de les seues varietats. La seua fòrmula química és SrSO4. És de la classe dels sulfats, i de la subclasse dels sulfat anhidros. Pertany al grup de la baritina, perque té propietats molt semblades a les de la barita (Sulfat de Ba).
Història
[editar | editar còdic]L'estudi químic va ser fet per Martin Heinrich Klaproth en 1797, pero la celestina solament va ser descrita i nomenada per Abraham Gottlob Werner en l'any següent en 1798. El nom va ser inspirat pel llatí coelestis o caelestis: 'celest', és dir blau en referència al color de la seua primeres mostres.[1]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es forma en els jaciments salinos i en els de sofre; en alguns jaciments metalíferos i dins de vàries formacions de roques sedimentarias, sobretot calcáreas. Es troben entre calcàreas i areniscas, revestint cavitats. Els principals productors d'celestina són Espanya, China (que s'alternen en el primer lloc segons els anys) i Mèxic. La producció mexicana s'obté fonamentalment en Sant Pedro de les Colónies, Coahuila.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (alemà) M.H. Klaproth, Beiträge zur Chemischen Kenntniss der Mineralkörper, II, 1797, p. 92-98 (as Schwefelsaurer Strontianit aus Pennsylvanien). Il ne s'agit pas de la couleur bleu céleste ou bleu céruléen, typique du cæruleum, comme on li croit souvent, mais d'un bleu blanc très pâle.
- ↑ (2021) Perfilde mercat de la celestita, Direcció general de Desenroll Miner. Mèxic..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Celestina (mineral)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.