Anar al contingut

Celia Valls

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Celia Valls Pastor (Alcoy, 1901? – Alacant, 1988) va ser una sindicalista alacantina i la primera dòna regidora de la II República en Alacant.[1]

Al principi de la Guerra Civil Espanyola, en el bando republicà, els ajuntaments varen ser substituïts pels consells municipals, en la forta presència dels sindicats. En setembre de 1936, Celia Valls va ser nomenada pel governador civil com una integrant del Consell Municipal d'Alacant, en representació de la UGT, reflex dels espais públics en que les dònes escomençaven a estar presents en el context revolucionari i excepcional de la guerra.

A pesar d'això, en consonancia con els discursos tradicionals de gènero, que impregnaven fins a inclús tots els militants dels partits i sindicats d'esquerra, va ser elegida vocal de les comissions municipals d'Instrucció Pública, Beneficencia i Sanitat. En decembre de 1936, va ser substituïda per Aurora Fernández García, també per l'UGT, a qui l'alcalde Rafael Milla, comunista, va animar a treballar en Beneficencia i Sanitat i en Instrucció Pública, assunts "pels que la dòna pot realisar una tasca beneficiosa per als chiquets" (acta del Consell Municipal d'Alacant del 7 de decembre de 1936). Aurora Fernández va ocupar el càrrec fins a abril de 1937, quan varen ser nomenats nous vocals del Consell Municipal, sense que hi haguera cap una atra dòna. Més alvance, en 1938, varen ser substituïdes per la jove comunista Marina Olcina, nomenada regidora de Belles arts.[1]

Placa del carrer de Celia Valls en Alacant

El 18 d'octubre de 2018, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica va rebre un carrer en el seu nom, en substitució del carrer dedicat a l'advocat Valero Bermejo, en el alacantí barri del Pla del Bon Repós.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 . Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2019. Consultat el 31 d'octubre de 2018.
  2. . Consultat el 31 d'octubre de 2018.