Anar al contingut

Cementeri occidental de Guiza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Carte-nécropole-khéops2 copie.jpg
Pla de la necròpolis de Jufu, a on la zona de color rosa es correspon en el cementeri occidental.
Archiu:Carte-nécropole-Gizeh-Ouest.jpg
Detall del pla del cementeri occidental de Guiza.

El cementeri occidental de Guiza o camp occidental de Guiza està ubicat en la replanell de Guiza, a l'oest de la Gran Piràmide de Guiza.

Està dividit en àrees més menudes, com els cementeris coneguts com a Excavacions d'Abu Bakr (1949–50, 1950–51, 1952 i 1953), aixina com varis cementeris els topònims dels quals es basen en els números assignats a les mastabas, com a cementeri G 1000 i cementeri G 1100. El camp occidental conté cementeri G1000 - cementeri G1600 i cementeri G 1900. Atres cementeris en este camp són: cementeris G 2000, G 2200, G 2500, G 3000, G 4000 i G 6000. Atres tres cementeris s'han denominat pel nom dels seus excavadors: cementeri Junker occidental, cementeri Junker oriental i cementeri Steindorff.[1]

Cementeri G 2100

[editar | editar còdic]
Archiu:Area west of Cemetry G 2100 being cleared by the German-Austrian expedition using a narrow gauge railway, ca 1912.jpg
L'àrea a l'oest del cementeri G 2100, sent rebujada per l'expedició germà-austríaca utilisant un ferrocarril de via estreta, c. 1912.

El cementeri G 2100 va ser excavat per primera volta per Lepsius en 1842. La primera tomba que es va rebujar va ser la mastaba de Merib (G 2100). En 1905-1906, l'expedició del Museu de Boston-Harvard va excavar este cementeri més extensament i atres excavacions daten de 1912-1913 i 1931-1932. El cementeri consta de quatre files de grans mastabas:

La fila més occidental conté les mastabas de Merib (G 2100 I), Sedit (G 2100) i Nefer (G 2110).

  • Una segona fila conté les mastabas de Seshatsejentiu (G 2120) i Jentka (G 2130).
  • La tercera fila conté les mastabas G 2135 (Desconegut), G 2140 (Desconegut) i G 2150 (Kanefer).
  • La quarta fila conté les mastabas de Kaninisut I (G 2155) i G 2160 i la G 2170 (en ocupants desconeguts).

Les atres mastabas més chicotetes es varen construir entre estes estructures més grans. La presència de caps de recanvi i esteles de llosa apunten al regnat de Jufu per a la construcció de la primera de les tombes en este cementeri.[2]

Cementeri G 2300

[editar | editar còdic]

El complex familiar de Senedyemib Inti constituïx una part important d'este cementeri. Senedyemib Inti (G 2370) va ser chaty i arquitecte principal del rei Dyedkara Isesi. El seu fill Senedyemib Mehi (G 2378) va seguir els seus passos com chaty i arquitecte principal baix el faraó Unis, i eventualment un atre fill cridat Jnumenti (G 2374) es va convertir en chaty baix el faraó Teti. Un home cridat Mer-ptah-anj-meryra Nejebu (G 2381) pot ser un net de Inti. Els fills de Nejebu, Mer-ptah-anj-meryra Ptahshepses Impy i Sabu-ptah Ibebi, també varen ser enterrats en este cementeri.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bertha Porter i Rosalind Moss, Topographical Bibliography of Ancient Egyptian Hieroglyphic Texts, Reliefs, and Paintings. Volume III. Memphis. Part I. Abû Rawâsh to Abûṣîr. 2ª ed., The Clarendon Press, Oxford 1974. The Giza Archives Consultat el 18 de febrer de 2022.
  2. Peter Der Manuelian, A re-examination of Reisner's Nucleus cemetery concept at Giza. Preliminary remarks on Cemetery G 2100. En Miroslav Bárta, ed. The Old Kingdom Art and Archaeology. Proceedings of the Conference held in Prague, May 31–June 4, 2004. Czech Institute of Egyptology, Praga 2006, figs. 1-2. The Giza Archives Consultat el 18 de febrer de 2022.
  3. Edward Brovarski, Giza Mastabas Volume 7. The Senedjemib Complex, Part 1. Editat per Peter Der Manuelian i William Kelly Simpson, Department of Art of the Ancient World, Museum of Fine Arts, Boston 2000, ISBN 0-87846-479-4. The Giza Archives Consultat el 18 de febrer de 2022.


Referències

[editar | editar còdic]