Anar al contingut

Cenaculum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El cenaculum o cenáculo (del llatí sopa, "menjar") és una estància de la casa romana acomodada a on es menjava de diari en família. Este menjador informal es trobava originalment en el pis de dalt de la casa, damunt del tablinum, situat en la planta baixa, a on els hostes eren formalment rebuts i el pater famílies feya els seus negocis.

Note's que diferix del triclinium, en que este, situat en la planta baixa, s'utilisava només per a menjars formals) en invitats.

El cenaculum designaria posteriorment a l'últim pis sancer.[1]

Estes habitacions del pis superior d'una casa romana a les que es devien accedir per una escala, varen servir a sovint per a estajar als esclaus de la casa i aplegaven a llogar-se, per lo que finalment va tindre un significat secundari com "casa dels pobres".

Cenáculo també és el terme que s'utilisa per al lloc a on es va produir la Sant Sopar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Varro. De lingua Llatina 5,162: ubi cenabant cenaculum vocitabant [...] posteaquam in superiore partix cenitare coeperunt, superioris domus universa cenacula dicta; Festo 47.12 L.


Referències

[editar | editar còdic]