Cenaculum
El cenaculum o cenáculo (del llatí sopa, "menjar") és una estància de la casa romana acomodada a on es menjava de diari en família. Este menjador informal es trobava originalment en el pis de dalt de la casa, damunt del tablinum, situat en la planta baixa, a on els hostes eren formalment rebuts i el pater famílies feya els seus negocis.
Note's que diferix del triclinium, en que este, situat en la planta baixa, s'utilisava només per a menjars formals) en invitats.
El cenaculum designaria posteriorment a l'últim pis sancer.[1]
Estes habitacions del pis superior d'una casa romana a les que es devien accedir per una escala, varen servir a sovint per a estajar als esclaus de la casa i aplegaven a llogar-se, per lo que finalment va tindre un significat secundari com "casa dels pobres".
Cenáculo també és el terme que s'utilisa per al lloc a on es va produir la Sant Sopar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cenaculum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.