Anar al contingut

Centaurea cephalariifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
centaurea major (Centaurea cephalariifolia)


La centaurea major (Centaurea cephalariifolia) és una espècie de la família de les asteráceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne en rizoma leñoso, gros i brots forts, empinats i estriados, de 30-90 cm d'altura. Fulls dividits en segments més o menys lineares, lanceolats o oblongos, cobertes pel fes de pèls asprosos. Les inferiors pecioladas i assentades les superiors. Flores purpúreas en capítuls solitaris de llarc pedúncul. Medixen fins a 5 cm d'ample i cada u està rodejat de 8 o més files de bràcteas ciliadas en la vora ribeteado de negre. Les flors són totes tubulars, pero les de la fila externa són majors i estèrils. Les demés bisexuales productores de néctar. Fruts en una sola llavor. grisos, en um mechón de pèls curts i rígits. Florix a lo llarc de l'estiu.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En la península ibèrica. En herbars secs, vores de camins i bosquetes no molt tancat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Centaurea cephalariifolia va ser descrita per Heinrich Moritz Willkomm i publicat en Flora 34: 762. 1851.[2]

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

cephalariifolia: epítet latino

Citologia

Número de cromosomes de Centaurea scabiosa subsp. cephalariifolia (Fam. Compositae) = Centaurea cephalariifolia Willk.: 2n=40[3]

Sinonímia
  • Acrocentron scabiosa (L.) Á.Löve & D.Löve
  • Centaurea atropurpurea Griseb.
  • Centaurea borealis Salisb.
  • Centaurea scabiosa subsp. cephalariifolia (Willk.) Greuter
  • Centaurea coriacea Waldst. & Kit.
  • Centaurea fuliginosa Nyman
  • Centaurea gmelini Steud.
  • Centaurea integrifolia Vuk.
  • Centaurea integrisquama Vuk.
  • Centaurea italia Steud.
  • Centaurea italica Pers.
  • Centaurea menteyerica Vill.
  • Centaurea scabiosa Asso
  • Centaurea scabiosifolia St.-Lag.
  • Centaurea scabiosiformis St.-Lag.
  • Centaurea spinulosa Rochel
  • Centaurea stereophylla Griseb.
  • Centaurea subarmata Gugler
  • Centaurea variifolia Loisel.
  • Colymbada cephalariifolia (Willk.) Holub
  • Cyanus coriaceus Baumg.
  • Cyanus laciniatus Gilib.
  • Cyanus scabiosa Moench[4]
  • Castellà: agarzolla lila, rajoleta, centaura, centaura major, centaurea major.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Penes, A.; et alii, (1991). , Valladolit:Àmbit. ISBN ISBN 84-86770-40-8.
  2. «Centaurea cephalariifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'agost de 2012.
  3. De Centaureis occidentalibus notulae sparsae. VIII Fernández Casas, J. & R. Gamarra (1986) Fontqueria 10: 5-8
  4. Centaurea cephalariifolia en PlantList
  5. Centaurea cephalariifolia en Proyecte Anthos del Real Jardí Botànic

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons