Centaurea exarata

Centaurea exarata (Centaurea exarata)

Centaurea exarata és una espècie de planta perenne de la família de les asteráceas.

Descripció

És una planta perenne, cano-aracnoideas. Té brots de fins a 60 (-100) cm d'altura, erectos, generalment ramificats en la mitat superior. Fulls glanduloso-punteadas; les basals oblanceoladas, sanceres, rara volta sinuado-dentadas; les caulinares de linear-lanceoladas a lineares, semiamplexicaules, auriculadas o atenuades en un pecíol ample. Capítuls solitaris, en una boja bracteiforme en la base. Involucre de 14-18 x 12-16 mm, de ovoideo a cilíndric. Bràcteas involucrales externes i miges ovado-lanceoladas en 3 nervis prominents en l'esquena, glandular-punteadas; apèndix triangular no diferenciat del restant de la bràctea, fimbriado-pectinado, en 4-6 parells de bolets generalment sigmoideo, escábridas, inermes. Flors rosades, hermafroditas, en tubo de 7-9 mm i llim de 8-12 mm. Aquenios de 2,6-3,3 mm, ovoideos, en 12 costelles llongitudinals, llaugerament vilosos; fil cárpico subbasal, llaugerament cóncau, glabro. Vilano de 2,5-5,5 mm, rosat o blanc-groguenc. 2n = 22 (Huelva). Florix i fructifica de juny a juliol.

Distribució i hàbitat

Es troba en herbarés de #depressió arenenques i humides. Llitoral. Es distribuïx pel centre oest de Portugal i suroest d'Espanya (Província Gadità-Onubo-Algarviense).

Taxonomia

Centaurea exarata va ser descrita per Boiss. ex Coss. i publicat en Notes sur quelques Plantes de France Critiques 116. (1851)

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

exarata: epítet latino que significa "solcat".

Sinonímia

• Acosta exarata (Boiss. ex Coss.) Holub