Centaurea mariana

Centaurea mariana és una espècie de planta perenne pertanyent a la família de les asteráceas.

Descripció

És una planta perenne de cep leñosa. Té brots en un tamany de fins a 6 cm de llongitut. Fulls de (20)30-70(90) mm de llongitut, en roseta basal, pinnatífidas, a voltes sanceres, ceniciento-lanosas, segment terminal fins a 40 x 20 mm. Inflorescència en capítul d'1-5, 10-20 mm de llongitut, ovoides. Bràcteas externes 8-12 x 3,5-4,5 mm, ovales, acabades en una espina de fins a 3 mm, en 1-5 parells d'espines menors. Bràctees internes de fins a 14 x 3 mm, lineares, terminades en un apèndix fimbriado, màrgens escariosos. Flósculos de 30 mm de llongitut, groc-anaranjados. Frut en forma d'aquenio de fins a 5 mm de llongitut, vilano menor.

Ecologia

Viu en fissures i extraplomos de roquedos, arenes dolomíticas i litosuelos, sobre substrats calizo-dolomíticos, dins del pis meso-supramediterráneo en ombrótipo sec-subhúmedo. Són espècies acompanyants Crepis albida, Hormathophylla cadevalliana, Lavandula lanata, Linaria cavanillesii, Rhamnus pumilus, Teucrium thymifolium, etc.

Distribució i hàbitat

És un endemisme bètic, circumscrit al complex de les serres de Maimón, Serra de María i la Molga (Almeria) i Serra del Jagant (Múrcia), a on es presenta aproximadament a partir de 1000 m d'altitut.

Taxonomia

Centaurea mariana va ser descrita per Carl Fredrik Nyman i publicat en Sylloge Florae Europaeae 6. 1865.

Citologia

Número de cromosomes de Centaurea mariana (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=20

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

mariana: epítet que es referix a l'història de les marques blanques en els fulls del resultat de gotes de llet derramada, mentres que María alletava al chiquet Jesús.

Sinonímia

• Centaurea boetica (Willk.) Pau
• Centaurea funkii Boiss. & Reut.
• Colymbada mariana (Nyman) Fern.Casas & Susanna