Anar al contingut

Centaurea scabiosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
centaurea major (Centaurea scabiosa)

La centaurea major (Centaurea scabiosa) és una espècie de la família de les asteráceas. Es diu també "pedúncul de ruc".

Ilustració


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne, dreta, rígida, de 45 cm d'altura, poc ramificada i asprosa. Poques cabezuelas solitàries, involucre globular, una miqueta estretit sobre les flors, de 2 cm de diàmetro, sobre un llarc i rígit pedúncul format per moltes bràcteas triangulars, amples i en vora de color marró molt obscur, casi negre, en espinas retortillades. Les interiors més allargades, també en una punta triangular obscura i en lacinias retortillades. De color vert en pelusilla blanca. La part inferior de la vora casi transparent. Les flors de color púrpura o rosa violáceo, en forma de tubo més abultat, les exteriors més llargues, caigudes sobre l'involucre i estèrils, els seus 5 lòbuls molt estrets. En plena floració la brocha de flors pot medir 4 cm de diàmetro. Fulls assentades, en varis parells de lòbuls oblongos, de vora retortillada, abarquilladas, asproses en les dos pàgines pels numerosos pèls curts i rígits. Les inferiors de la roseta, pecioladas. la raïl dura i rizomatoser.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En tota Europa llevat Albània, Bulgària, Islàndia, Grècia i Turquia.[2] En Espanya en Castella i Lleó. Viu en escombreras, junt a carreteres, bardices , riscs, vores i llocs secs i pedregosos en pastura dura. Florix en estiu i fins a l'autumne.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Centaurea scabiosa va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 2: 840. 1753.[3]

Citologia

Número de cromosomas de Centaurea scabiosa (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=40[4]

Etimologia

Centaurea: nom genèric que procedix del Grec kentauros, hòmens-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

scabiosa: epítet latino que significa "rugosa".[5]

Subespecies
Sinonímia
  • Centaurea coriacea Willd.
  • Centaurea scabiosa var. vertesensis (#Bor) Soó
  • Colymbada scabiosa (L.) Holub
  • Colymbada scabiosa (L.) Rauschert[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: anapera, arnaza, asnaza, cabezuela, penca garrapata, centaura major, centaurea major, centáurea major, herba pedorrera, napera, nyofla-de-ruc.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bruno Gómez (1994). , #León:Diputació Provincial de #León. ISBN 84-87081-78-9.
  2. Polunin, O. (1988). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  3. «Centaurea scabiosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'agost de 2012.
  4. Estudis cariológicos en espècies ibèriques del gènero Centaurea L. (Compositae). Valdés Bermejo, I. & M. P. Agut Mata (1983) Anals Jard. Bot. Madrit 40(1): 119-142
  5. En Epítets Botànics
  6. Centaurea scabiosa en PlantList
  7. «Centaurea scabiosa». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 2 d'agost de 2012.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons