Centauro ferit

Centauro ferit

Centauro ferit és un pintura al temple i oli sobre taula de 77,5 x 68,5 cm de Filippino Lippi, de 1485-1490 i conservada en la Christ Church Picture Gallery d'Oxford, Anglaterra.

Història

L'obra va entrar en la colecció d'art del Christ Church College en 1834 com a donació de Fox-Strangways. L'obra es data generalment propenca a treballs com Pala i el Centauro de Botticelli, en qui compartix el protagoniste masculí, representat en un atent estudi anatòmic del tors. Ademés l'artiste va deure utilisar un estudi d'un sarcòfec romà en centauro hui en els Museus Vaticans (l'estudi es conserva en el Museu Nacional de Suècia d'Estocolm). Pot ser que l'obra, per les seues dimensions, formara part d'una comissió de panels decoratius (espaldar) per a una estància o com a regal en motiu d'un compromís o una boda.

Descripció i estil

En un paisage rocós coster, un centauro, eixint de la gruta en la penombra de la qual s'entreveu a la seua família, una centáuride gitada en dos menuts centauros chiquets, ha trobat el carcaj de Cupido i sense voler s'ha travessat un piteu en una flecha. Junt a la gruta el jove deu alado dorm subjectant un arc roig. L'escena té un evident contingut alegórico, derivat en part dels Fastos d'Ovidio (Llibre V, 387 i ss.), a on es conta com el centauro Quirón, mentres inspeccionava les fleches d'Hércules, es ferix quedant fatalment contaminat pel verí de la Hidra de Lerna que les empapava. El centauro, mitat home i mitat animal, era un símbol a sovint utilisat en l'Acadèmia neoplatónica per a definir la naturalea humana, dividida entre els instints més baixos, animals, i les aspiracions espirituals, regressos a lo diví.

Representa puix una alegoria dels perills de l'amor: ho indica l'actitut del centauro que, llunt de contrariar-se per la ferida, observa en curiositat les fleches en el carcaj decorada en or i una cordonera arrematada per borles, que oneja sinuós, en l'estil típic de l'artiste.

Gran atenció es presta al paisage, en el espolón rocós poblat d'arbres i arbustos contrastant en la vista marina, ompli de valors atmosfèrics que espenten la mirada de l'espectador cap a la lluntea. El prat en primer pla és descrit en la mateixa suavitat cuidadosa, en un arbust sec en una branca trencada avall a l'esquerra.

En el revers de la taula es troba una composició incompleta i fragmentaria que potser representa una alegoria del Destí o de la Fortuna, provablement una idea abandonada més que el proyecte per a una decoració per les dos cares.

Bibliografia

• Christopher Baker, Christ Church Picture Gallery Oxford, Ed. Christ Church Picture Gallery, Oxford 2002.