Centenars

Impost de la corona de Castella aparegut en 1629. En principi, els centenars constituïxen una elevació percentual del tipo teòric de les alcabalas. Es proponien per les talles i sancionaven pel rei per a cobrir determinats servicis. En unir-se fiscalment en l'alcabala, es varen acabar perpetuant.

En febrer de 1629 es va establir el primer cent, un un per cent de les vendes, per a fer front al servici dels 12 millons d'aquell any.

Es va concebre en un principi com a impost universal que comprenia tota classe de productes, inclosos els exents de alcabala, exceptuant solament al pa cuit (d'especial protecció). També deuria aplicar-se en les firas exentes de alcabala. Sobre la seua extensió territorial, deuria comprendre tota la corona, incloent tant el realengo com el señorío. Per tal universalitat, pretenia recaptar un milló i mig de ducados anuals, lo que suponia la mitat de les alcabalas i terces encapçalades (molt mermades en la seua recaptació pràctica).

Les protestes suscitades varen provocar negociacions que varen rebaixar enormement la potència fiscal d'esta figura, que com totes les reformes de la Facenda del Antic Règim, no podien ser més que expedients provisionals que no poden complir els objectius proposts sense reformes estructurals incompatibles en els respals socials de les monarquies autoritàries, com lo era la Monarquia Hispànica.

En 1642 es va establir un segon cent dels vendible, sumat a un atre dos per cent de lo arrendable, en l'intent de conseguir un servici de dos millons, que també va acabar per convertir-se en un element més de fiscalitat de la corona. Un tercer cent es va concedir en 1656 per a recaptar el servici dels tres millons de ducados, i va córrer la mateixa sòrt. La definitiva configuració d'este impost va aplegar en 1664, en el quarto cent, últim d'ells, destinat al pagament d'interessos i amortisació de juros, en lo que quedava clar el seu caràcter permanent.