Central tèrmica de la Miner Siderúrgica de Ponferrada
La central tèrmica de la Miner Siderúrgica de Ponferrada, habitualment coneguda com a central tèrmica de la MSP, és una antiga central tèrmica alimentada en carbó que es troba situada en la localitat de Ponferrada, en León (Espanya), pertanyent a l'empresa Miner Siderúrgica de Ponferrada. Actualment la central ha segut reconvertida en un museu i oberta al públic i forma part del Museu Nacional de l'Energia. La seua recuperació com a museu ha supost el reconeiximent internacional en la concessió en 2012 del Premi Europa Nostra, en la categoria de recuperació del patrimoni.[1][2] En l'any 2015 l'associació EMYA ho ha Nominat a millor museu d'Europa.[3]
Història
[editar | editar còdic]La central original, en principi destinada al consum intern de l'empresa, data de 1919. D'esta només es conserven el fumeral de rajola i l'edifici principal. Actualment, els espais d'este edifici s'usen com a oficina, sala d'usos múltiples i en ell també es troba la cafeteria del museu.
En 1929 la central va ser ampliada per a ser, ademés, suministradora a la ret elèctrica general. Es construïxen dos edificis de rajola roja adjacents, un per a les calderes i un atre per als turboalternadores. Es varen construir inicialment dos calderes dobles de la casa alemana Walther, de 3 MW cada una, per a alimentar a dos turboalternadores.
Esta nova central comença a produir energia en abril de 1930, inicialment en una potència de 2800 kW encara que pronte es va ampliar a 6000 kW. En 1950 es va ampliar novament la potència passant de 6000 kW a 13000 kW.
Va estar en funcionament fins a 1971, un any abans de la posada en marcha de Compostilla II. Despuix d'una costosa restauració l'edifici va ser obert al públic com a museu en 2011. Actualment constituïx la secció del carbó del Museu Nacional de l'Energia dins del com es coneix com Ene.Tèrmica.
Característiques
[editar | editar còdic]
En la nau de calderes es encuentrandos calderes dobles de 3 MW de la marca Walther, que alimentaven cada una a una turbina i atres dos construïdes per Babcock Wilcox, que sumen atres 6 MW i que alimentava una sola turbina.
L'equip de generació consistix en dos turbines bessones més antigues de 3 MW cada una i una atra turbina de major tamany de 6 MW. Les dos primeres, fabricades per ASEA, són turbines radials de tipo Ljungström que es caracterisen perque el vapor va de dins a fòra a través d'una successió de discs concèntrics movent cada disc en sentit contrari a l'anterior. En cada extrem de la turbina hi ha un alternador. Estes turbines proporcionaven major eficiència encara que també presenta major complexitat mecànica i un manteniment més difícil.
La turbina de major tamany és de disseny més convencional, en un alternador separat del cos de la turbina. Va ser fabricada per l'empresa suïssa Brown Boveri (actual ABB), i posada en servici en 1950.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lliçons per a conservar el passat». elpais.és. Consultat el 25 de novembre de 2016.
- ↑ «EU Price for Cultural Heritage / EUROPA NOSTRA Awards 2012». Consultat el 25 de novembre de 2016.
- ↑ «Nomimado a millor museu la Fàbrica de la Llum». diariodeleon.és. Consultat el 26 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central térmica de la Minero Siderúrgica de Ponferrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.