Centre de color

Archiu:NaCl - F-center.jpg

Centre de color

Un centre de color, centre F (del alemà farbzentrum; farbe per «color» i zentrum per «centre») o electró atrapat és un tipo de defecte cristalográfico en el que un anión vacant en un cristal s'ompli en un o més electrons, depenent de la càrrega dels ions desapareguts en el cristal. Els electrons en dits llocs vacants o buits tendixen a absorbir la llum en l'espectre visible de manera que un material que sol ser transparent es torna de color. Est és l'orige del nom, F-centre, que s'origina en l'alemà farbzentrum. La traducció d'este terme també nos dona el seu nom sinònim de centre de color, que també pot fer referència a tals defectes. El color es deu a l'excitació de l'electró en l'entorn localisat a on es troba, rodejat de ions, i els seus nivells d'energia són similars als d'un electró atrapat en una caixa esfèrica microscòpica.

Els centres F són a sovint paramagnéticos i per tant poden ser estudiats per tècniques de resonància paramagnética electrònica. Quant major siga el número de centres F, més intens és el color del compost.

Producció de centres F

Els centres F són molt freqüents en cristals d'halurs com el fluorur de calcio, sobretot de metals alcalinos. Els centres F poden ser creats fent passar vapors de sodi sobre cristals de clorur de sodi, NaCl, de manera que els ions clorur, Cl^-, es combinen en els ions de metal produint defectes no estequiomètrics dins de la ret. Els electrons lliberats en este procés es difonen per a ocupar llocs vacants de la ret. També la radiació ionisant pot produir centres F.

Estos defectes són els responsables dels canvis en l'absorció infrarroja, visible i ultravioleta en materials transparents somesos a radiacions o tractaments químics.