Centrifugación
La centrifugación és un método pel qual es poden separar sòlits de líquits de diferent densitat per mig d'una força giratòria. La força centrífuga és proveïda per una màquina anomenada centrifugador, la qual imprimix a la mescla un moviment de rotació que origina una força que produïx la sedimentación dels sòlits o de les partícules de major densitat.
Els components més densos de la mescla es desplacen fòra de l'eix de rotació de la centrífuga, mentres que els components menys densos de la mescla es desplacen cap a l'eix de rotació.[1] D'esta manera els químics i biòlecs poden aumentar la força de gravetat efectiva en un tubo d'ensaig per a produir una precipitació del sediment en la base del tubo d'ensaig de manera més ràpida i completa.
Fonament teòric
[editar | editar còdic]L'objectiu de la centrifugación és separar sòlits insolubles (de partícules molt menudes i difícils de sedimentar) d'un líquit. Per a això, s'aplica un fort camp centrífugo, en la qual cosa les partícules tendiran a desplaçar-se a través del mig en el que es troben en l'acceleració = velocitat angular2 x radi
Tipos d'centrifugación
[editar | editar còdic]- Centrifugación diferencial: Es basa en la diferència en la velocitat de sedimentación de les molècules.[2] Esta diferència deu ser gran per a que siga observada al centrifugar. Les partícules que posseïxquen densitat similars sedimentarán juntes. Este método és inespecífico, per lo que s'usa com a centrifugación preparativa per a separar components en la mescla (per eixemple, per a separar mitocondrias de núcleus i membrana) pero no és útil per a separar molècules.
- Centrifugación isopícnica: Partícules en el mateix coeficient de sedimentación se separen en usar mijos de diferent densitat. S'usa per a la separació de ADN en molta freqüència.
- Centrifugación zonal: Les partícules se separen per la diferència en la velocitat de sedimentación a causa de la diferència de massa de cada una. La mostra es coloca damunt d'un gradient de densitat preformado. Per la força centrífuga les partícules sedimentan a distinta velocitat a través del gradient de densitat segons la seua massa. Es deu tindre en conte el temps d'centrifugación ya que si s'excedix, totes les molècules podrien sedimentar en el fondo del tubo d'ensaig.
- Ultracentrifugación: Permet estudiar les característiques de sedimentación d'estructures subcelulares (lisosomas, ribosomas i microsomas) i biomoléculas. Utilisa rotors (fixos o d'engrunsadora) i sistemes de monitoreo. Existixen diferents maneres de monitorear la sedimentación de les partícules en la ultracentrifugación, el més comú d'ells per mig de llum ultravioleta o interferómetros.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Centrifugación». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2018. Consultat el 22 de juliol de 2018. «Pàgina especialisada en centrifugacion.»
- ↑ Pàgina especialisada en centrifugación.Consultat el 22 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centrifugación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.