Ceraspis ajonjoli
Ceraspis ajonjoli és un escarabat de l'orde Coleoptera del gènero neotropical Ceraspis que actualment conté 102 espècies descrites que s'estenen des de Mèxic fins a Argentina.[1] En l'any 2012 Luis Fernando Vallejo Espinosa, Director del Laboratori d'Entomologia de la Universitat de Caldas, va descobrir l'espècie en Fresno (Tolima, Colòmbia) i la va nomenar Ceraspis ajonjoli, fent referència a la característica de l'esquena que sembla estar cobert per llavors de ajonjolí.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]Els machos medixen d'11.5 a 12.2 mm de llarc i 5.5 a 5.6 mm d'ample. Les femelles són de major tamany que els machos en una llongitut de 12.6 a 13.1 mm i de 6.2 a 6.4 mm d'ample. El color dels seus escamas varia entre el blanc i groc i, en individus més vells, alcança colors com el café clar.[1] En general, les femelles tenen el clipeo més curt, en l'àpiç recte, màrgens redonejats i una antena en mall més curta, en un pronoto menys convexo. Adicionalment, en estes les tíbies i els fèmurs són més curts, la dent basal una miqueta visible; el tarso és més curt que en el macho.[1]
Filogenia
[editar | editar còdic]L'espècie Ceraspis ajonjoli pertany a la tribu Macrodactylini de la subfamília Melolonthinae, una de les subfamílies menys conegudes de l'orde Coleoptera que encara que existix evidència molecular que demostra que és un grup monofilético les relacions exactes entre este grup i les atres subfamílies (Cetoniinae, Rutelinae, i Dynastinae) de la família Scarabaeoidea han segut poc enteses.[3]
La tribu Macrodactylini actualment constituïx de 46 gèneros neotrópicales i 1.128 espècies.[4]
Reproducció
[editar | editar còdic]La reproducció, aixina com en la majoria de coleòpters, és en la seua majoria sexual.[5] La tribu Macrodactylini, a la que pertany Ceraspis ajonjolí, es caracterisa per mostrar activitats reproductives en époques de pluja. Estes activitats consistixen en una série de comportaments de apareamiento i corteig en el que el macho per mig de vibracions, moviments de cap, de les pates del mig, entre uns atres; en el propòsit de que la femella accepte ser parella del macho per a procrear.[6] La monta no sempre significa sempre la fecundació. Hi ha uns estudis que senyalen que els machos es poden sentir més atrets a les femelles vérgens per les feromones que estes produïxen.[7]
Després de la fecundació i l'incubació dels ous, seguiran entre dos i tres estats larvales en els que es desenrollara l'individu i els seus òrguens fonamentals. Les parts que es varen formar primer varen ser les pates, els élitro, el cap, el tórax i finalment l'abdomen.
Ecologia
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba en els departaments de Caldas i Tolima en els Vages centrals de Colòmbia, montanyes en boscs núvols i cafeteros a altituts entre 1.360m i 6.150m.[1] Són fitófagos la qual cosa els fa molt importants en les comunitats biòtiques ya que eixerciten un paper de polinisació, degradació i reciclage de material orgànic.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «A New Species of Ceraspis (Coleoptera: Scarabaeidae: Melolonthinae), With a Key to the Colombian Species of the Genus».Annals of the Entomological Society of America.106(4)
- 424–428.ISSN 0013-8746.doi:10.1603/AN12149.Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ «Professor O. de Caldas va descobrir 2 espècies d'escarabats, polinisadors de cultius» (en és-és). Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ Smith, A. B. T., Hawks, D. C., & Heraty, J. M. (2006). An Overview of the Classification and Evolution of the Major Scarab Beetle Clades (Coleoptera: Scarabaeoidea) Based on Preliminary Molecular Analyses. The Coleopterists Bulletin, 60 (sp5), 35–46. https://doi.org/10.1649/0010-065x(2006)60%5B35:aootca%5D2.0.co;2
- ↑ Fuhrmann, J., & Vaz-De-Mello, F. Z. (2017). Macrodactylini (Coleoptera, Scarabaeidae, Melolonthinae): Primary types of type species and taxonomic changes to the generic classification. European Journal of Taxonomy, 2017(350), 1–71. https://doi.org/10.5852/ejt.2017.350
- ↑ «Observacions sobre la reproducció i el cicle vital de Plusiotis costata Blanchard, 1851 (Coleoptera: Melolonthidae: Rutelinae)».Acta zoológica mexicana.26(3)
- 705–720.ISSN 0065-1737.Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ «Copulatory courtship and genital mechanics of three species ofMacrodactylus(Coleoptera Scarabaeidae Melolonthinae)».Ethology Ecology & Evolution.5(1)
- 19–63.ISSN 0394-9370.doi:10.1080/08927014.1993.9523113.Consultat el 28 de maig de 2020.
- ↑ «Entomological Society of America Aggregation and Male Attraction to F…». archive.vn. Archivat des d'el original, el 3 de giner de 2013. Consultat el 28 de maig de 2020.
- ↑ López-García, M., Garcia, S., & Amat, G. (2015). Escarabats fitófagos (Coleoptera: Scarabaeidae “Pleurosticti”) dels Vages Orientals de Colòmbia (departaments de Santander, Boyacá i Cundinamarca). Bolletí Científic Centre de Museus, Museu d'Història Natural, 19, 322–358. https://doi.org/10.17151/bccm.2015.19.2.20
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ceraspis ajonjoli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.