Cerro Pantojo
El cerro Pantojo, també denominat Pantoja, és un estratovolcán extint que es troba en el llímit entre la província del Neuquén, Argentina i la Regió dels Lagos, Chile. Es troba a pocs km al sur del Pas internacional Moradura Samoré. La seua forma característica és un coll volcànic erosionat.
Existix un mirador sobre la Ruta Nacional 231 a on es pot apreciar este volcà. Segons G. Claussen, el nom es deu a la variant d'Espantós, pel seu aspecte apelatiu en que ho va designar un viager. La primera ascensió va ser realisada per la cordada integrada per Hans Nobel, l'ingenier Barbieri i J. Diem, del 7 al 9 de febrer de 1940. la segona ascensió va ser realisada per una cordada militar de l'Escola Militar de Montanya, el 16 de giner de 1979, a les 12,00 hores; la mateixa va estar integrada pel llavors capità Miguel Ángel Isturiz, tinent primer Alberto Numa Laplane, tinent primer Roberto Muller, el subteniente Armant Magaldi, subteniente mege, Martín de la Font, el sargent Luis Fernando Rius, sargent Luis Alberto Romà, Sargent Carlos Àvila i la veta primera Ambrosio Montiel, tots integrants de l'Escola d'Instrucció Andina, actualment Escola Militar de Montanya, Tinent General Juan Dumenge Perón, el testimoni de cim va ser deixat en una llanda de metal, la que va ser baixada per una atra cordada que va fer cim temps despuix de la mateixa escola.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Pantojo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.