Certificat de clau pública
Un certificat de clau pública és un tipo de document digital firmat per una entitat anomenada Autoritat de certificació (tipo de certificat digital) que associa una clau pública a unes senyes que representen l'identitat d'una entitat (per eixemple una persona física, organisme o empresa) que posseïx la clau privada associada a dita clau pública. D'esta forma, quan s'usa la clau privada associada a dita clau pública es pot assegurar, atenent a l'autoritat de l'Autoritat de certificació, que ha segut usada per l'entitat associada.[1]
Ademés de la clau pública i d'indicacions de l'identitat, es poden incloure atres informacions rellevants com el periodo de validea, identificador dels algoritmes per als quals es pot usar la clau pública o polítiques o restriccions d'us de dit certificat.[1]
Orige
[editar | editar còdic]L'alvanç de les tecnologies i d'informació fa que tant empreses com a Administracions s'estan decidint per Internet com a via de comunicació ya que permeten distribuir productes i servicis d'una forma ràpida i econòmica. Per això es crea este certificat, per a poder assegurar l'identitat i confidencialitat de les comunicacions entre ciutadans, empreses o atres institucions i administracions públiques a través d'Internet.[2]
Criptografia
[editar | editar còdic]Per a assegurar la confidencialitat del mensage s'utilisen tècniques i sistemes criptográficos. El sifrat digital consistix en aplicar un algoritme per a sifrar un mensage reconeixible i que este sol puga ser dessifrat en este mateix algoritme i la seua corresponent clau. Hi ha dos opcions bàsiques en el sifrat digital:
- Criptografia de clau simètrica: s'utilisa una sola clau per a sifrar i dessifrar el mensage. Este método és bo para grans cantitats de senyes gràcies a la seua velocitat pero el tindre que distribuir la clau fa que si algú la conseguix junt en el mensage podrà dessifrar-ho.
- Criptografia de clau asimètrica: cada usuari tindrà una parella de claus, una privada que solament la coneixerà el propietari i una atra pública coneguda per tots els usuaris. Abdós complementàries. Açò fa que no siga necessari l'enviament de la clau pero fa el procés més llent.
Per a resoldre el problema de llentitut s'utilisa un algoritme de clau pública en un de clau simètrica. La firma digital permet saber l'orige de l'informació i assegurar que esta no ha segut modificada.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Encyclopedia of Cryptography and Security. Henk C.A. van Tilborg et al.
- ↑ INE - Sèu Electrònica - Certificat i firma electrònica
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Certificado de clave pública» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.