Chañi
El cerro Chañi, més conegut com Nevat de Chañi, és el cerro més alt dels Vages jujeños. La seua altitut màxima, de 5896 m s. n. m., és la major de la província argentina de Jujuy. Com atres picos elevats de la regió, és visitat per alpinistes i aficionats al montanyisme de todas partes del món.
Esta montanya forma part de la serra homònima, i part de la mateixa servix de llímit entre les províncies de Jujuy i Bota.
Cóm aplegar
S'accedix al mateix per distints camins:
- Per la Província de Bota. És important saber que hi ha 15 km de caminada fins al peu del Nevat des del parage "Potrero de Chañi" on finalisa el camí vehicular. Partint des de la ciutat de Bota es recorre una distància de 140 km. Es va per RN 51 transitant 88 km d'asfalt fins a la localitat "Porta Tastil", després des d'allí es pren un camí rural en senyalisació cap a "Sant Bernardo de les Rabosot", són 37 km. per camí de ripio, en el tram inicial este camí acompanya a les vies del ferrocarril Gral. Belgrano ramal C14. En el trayecte es va passant pels parages "Tacuara", "Sant Bernardo de les Rabosot", "El Roser" i finalment "Potrero de Chañi". La major part de l'any es pot accedir fins a en automòvil, és utilisat regularment per professors i enfermers, en temporada de pluges pot tornar-se intransitable per un temps.
- Per la ruta 52 que va a Chile, i despuix la RN 40, pel tram cap a Sant Antonio dels Coure
- Per Tumbaya, seguint la Quebrada homònima, 43 km al nort de Sant Salvador de Jujuy
- Per la localitat de León, província de Jujuy, seguint el caixer del riu del mateix nom.
Història
[editar | editar còdic]Els primers escaladors varen ser els incas de la zona, els quals varen escalar en un sentit religiós, com era la seua costum en la Cordillera dels Vages.
En 1905, una expedició en el marc d'una campanya militar va trobar en el cim de la montanya el cos conservat per les condicions climàtiques d'un chiquet de 5 anys en tot el seu aixovar, producte provablement d'un sacrifici humà o capacocha. El chiquet duya posada com a vestidura un corfoll o uncu, i una wincha de fils torçuts cenyien el seu front. Integraven l'aixovar, ademés: un pentine de canya, dos ponchos (un de roig i un atre arena), dos faixes de colors, una bossa teixida i recoberta en plomes que contenia fulls de coca, dos parells de sandalias o ojotas corresponents als peus del chiquet, un estuche de canya pirograbado i un disc de fanc cuit que en el seu centre té una prominència en perforació, per a ser sostingut.
"Es tracta d'una mòmia d'un infant d'uns cinc anys d'edat, aproximadament, el sexe de la qual no es pot determinar. La seua posició in situ va deure ser vertical. Té el cap fortament inclinat sobre el pit i la columna de la zona dorsal i cervical en una marcada incurvación cap a avant. El braç esquerre flexionado en la mà tocant la cara i el dret en la gobanella formant un àngul recte i en els dits apretats sobre la palma. Les cames flexionadas, formant un àngul en el tórax. El peu esquerre toca casi la regió glutea. De la cama dreta només es conserva la cuixa. El cràneu, casi desprovisto de músculs, conserva únicament la cara. Queden restants de cabell, que és de color castany prou clar, possiblement decolorado."
Per a 1966, la mòmia es trobava totalment ennegrida.
La mòmia actualment es conserva en el museu Etnogràfic de Buenos Aires.[1]
Les primeres escalades científiques i deportives es varen realisar a principis de el XX. La primera escalada dirigida per Federico Reichert, considerat pare del andinismo argentí es va realisar en 1904. Durant una expedició dirigida pels arqueòlecs Johan Reinhard i Constanza Ceruti en 2000 es varen completar medicions dels llocs arqueològics saquejats en el cim.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chungará (Arica).33(2)
- 279–282.ISSN 0717-7356.doi:10.4067/S0717-73562001000200013.Consultat el 14 de giner de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chañi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.