Anar al contingut

Chafada de Pilauco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pilauco. CAPS 0
Pilauco, Chile. Estratigrafia del lloc.

La chafada de Pilauco és una chafada fosilizada corresponent a un peu d'un humà anatómicamente modern. Va ser trobada en les afores de la ciutat d'Osorno, regió dels Lagos, sur de Chile en l'any 2010, en el lloc arqueològic de Pilauco Baix; i d'acort als estudis científics, corresponia a la chafada humana més antiga trobada en Amèrica,[1] inclosa la datació de les chafades del Llac Otero en White Sands, Nou Mèxic.[2]

Troballa

[editar | editar còdic]

Pels treballs d'excavació realisats en un jaciment paleontológico per un equip interdisciplinari de l'Institut de Ciències de la Terra de l'Universitat Austral de Chile en el sector de Pilauco Baix, en la comuna d'Osorno, Regió dels Lagos, la paleontòloga Karen Moreno i el geólogo Mario Pi, abdós científics de nacionalitat chilena, varen trobar junt a una vivenda propenca a l'àrea d'excavacions, els restants de la chafada.[3]

Anàlisis científic

[editar | editar còdic]

Estudis científics varen conseguir determinar l'antiguetat de la chafada en abril de 2019, gràcies a l'examen de restants orgànics vegetals en el seu interior, els que varen permetre a través d'un anàlisis de datació per radiocarbono, saber en major precisió que eixa chafada humana va ser feta fa 15.600 anys, en l'época del Pleistoceno tardà, sent posteriorment fosilizada en el pas natural del temps.

L'edat de la chafada està llimitada per sèt edats que oscilen entre 13.195 i 12.735 anys 14C BP. Per lo tant, d'acort en les edats de provabilitat mija, és segur dir que la chafada de Pilauco és d'al voltant de 15.600 calç any BP.

14C year Before Present= (14C yr BP)= Carbono 14, any, abans del present (AP, en espanyol); 14.600 calç yr BP= calibrat, any, AP, (en espanyol).[4]


La morfologia de la chafada correspon a una chafada en el fanc feta per l'anatomia d'un home adult, pertanyent a l'icnoespecie Hominipes modernus, d'aproximadament 70 kg.[5][4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 30 d'abril de 2019 (en anglés).
  2. Science.373(6562)
    1528–1531.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.abg7586.Consultat el 2023-06-05.
  3. «[2]», Diari.uach.cl. Consultat el 30 d'abril de 2019.
  4. 4,0 4,1 PLOS ONE.Public Library of Science.14(4)Consultat el 15 de maig de 2019.
  5. «[3]», Dw.com. Consultat el 30 d'abril de 2019.