Chafada de carbono
Chafada de carbono és un indicador ambiental que pretén reflectir «la totalitat de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) emesos per efecte directe o indirecte d'un individu, organisació, event o producte». Tal impacte ambiental és medit portant a terme un inventari d'emissions de GEI o un anàlisis de cicle de vida segons la tipologia de chafada, seguint normatives internacionals reconegudes, tals com ISO 2007, ISO 14069, ISO 14067, PAS 2050 o GHG Protocol, entre unes atres. La chafada de carbono es medix en massa de CO₂ equivalent. Una volta conegut el tamany i la chafada, és possible implementar una estratègia de reducció o compensació, públics o privats.[1]
Història
[editar | editar còdic]Concepte de "chafada de carbono" va ser falcat per la sèptima major empresa petrolera, British Petroleum,[2][3] que va crear la primera calculadora en llínea de chafades de carbono en el seu propi sitie web, en 2004,[4] i la mateixa petrolera va ser la primera en popularisar el concepte de chafada de carbono per mig d'una gran campanya publicitària en el 2005.[5] La campanya va ser concebuda per l'agència publicitària Ogilvy.[6][7]
Estàndarts utilisats en la medició
[editar | editar còdic]_(3454073363).jpg){kind=link}
Els estàndarts internacionals es poden agrupar depenent si la certificació correspon a una organisació o a un producte:
- Chafada de carbono d'una organisació. S'analisen les emissions de GEI d'una organisació a lo llarc d'un any o periodo determinat, generant un inventari de les mateixes. Els estàndarts més utilisats són: GHG Protocol[8] i ISO 14064-1.[9]
- Chafada de carbono de productes o servicis. S'analisen totes les emissions de GEI realisades durant el Cicle de Vida del producte o servici analisat. Els estàndarts més utilisats són: PAS 2050:2011, ISO/TS 14067:2013, en el respal de ISO 14040 i ISO 14044 per a l'elaboració de l'Anàlisis de Cicle de Vida.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Inventarie Nacional de gasos de l'efecte hivernàcul».
- ↑ «», The Guardian. Consultat el 11 d'abril de 2023 (en en).
- ↑ «[1]», Energy world, The Economic Claves. Consultat el 11 d'abril de 2023 (en en). «BP Plc, world's seventh-largest oil and gas company»
- ↑ «[2]», Better Màrqueting. Consultat el 11 d'abril de 2023 (en en). «In 2004, BP unveiled the first carbon footprint calculator on their website»
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=ywrZPypqSB4&t=30s
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Kaufman, Mark (2020-07-13). «The devious fossil fuel propaganda we all use» (en en).
- ↑ Safire, William (17 de febrer 2008). Footprint, The New York Claves.
- ↑ «Greenhouse Gas Protocol» (en en). ghgprotocol.org. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ «ISO 14064-1:2018(és) Gasos d'efecte hivernàcul — Partix 1: Especificació en orientació, a nivell de les organisacions, per a la quantificació i l'informe de les emissions i removiment de gasos d'efecte hivernàcul». Consultat el 20 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huella de carbono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.