Chamaecyparis pisifera
.jpg)
Chamaecyparis pisifera, el fals ciprer sawara,[1] camecíparis Sawara, ciprer de Fondo, ciprer pisífero o ciprer de pésols,[2] en japonés, サワラ Sawara, és una espècie de fals ciprer, dins del gènero Chamaecyparis, família Cupressaceae.
Distribució
[editar | editar còdic]És natiu del centre i el sur de Japó, en les illes d'Honshū i Kyūshū.[3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]És una conífera de creiximent llent que alcança una altura de 35–50 m en un tronc de fins a 2 m de diàmetro. La corfa és pardo-rojosa, en fissures verticals. El foliaje es dispon en arracades planes; les fulls adultes són escumiformes, d'1,5–2 mm de llarc, en acumen punchant (a diferència de les puntes romas dels fulls de l'espècie, emparentada en esta, cridada Chamaecyparis obtusa (Fals ciprer hinoki), vert el fes del brot i vert en taques blanques en el envés; els fulls se situen opostes a parells en els brots. Els fulls inmaduras, tenen forma de acícula de 4–8 mm de llarc, suaus i en un color blau verdoso glauco. Els estróbilos són globulars, en un diàmetro de 4–8 mm,[3] del tamany de pésols, d'ahí ve el nom de "ciprer de pésols".
Un ciprer emparentat en este es troba en Taiwan, el Chamaecyparis formosensis (ciprer de Formosa), i diferix que els seus cons ovoides són més llarcs, de 6–10 mm.[3] L'espècie extinta, del Eoceno, Chamaecyparis eureka, conegut per fòssils trobats en la illa Axel Heiberg en Canadà, es diu que és molt similar a la C. pisifera.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva en Japó per la seua fusta, a on s'usa per a construir palaus, temples, santuaris i banys, i fer fèretres, encara que es valora menys que la fusta de C. obtusa. La fusta té aroma a llima i té un color clar en un gra dret i ric, i és resistent a la podrimenta.[6]
També és un arbre ornamental popular en parcs i jardins, tant en Japó com en atres llocs en clima templat incloent Europa occidental i parts de Norteamérica. Un gran número de varietatés han segut seleccionats per a plantar en jardins, incloent formes nanes, en fulls grocs o verdeazuladas, i formes que conserven les acículas de la joventut; és particularment popular la varietat de fullage jovenil cridada 'Plumosa', 'Squarrosa' i 'Boulevard'.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Chamaecyparis pisifera va ser descrita per (Siebold & Zucc.) Endl. i publicat en Synopsis Coniferarum 64. 1847.[7]
- Etimologia
Chamaecyparis: nom genèric que deriva de les paraules gregues: khamai, que significa "terreny", i kuparissos per "ciprer".
pisifera: epítet llatío que significa "com una leguminosa".[8]
- Varietat acceptada
- Chamaecyparis obtusa var. formosana (Hayata) Hayata
- Sinonímia
- Chamaecyparis filifera Veitch ex Sénécl.
- Chamaecyparis leptoclada (Endl.) Henkel & W.Hochst.
- Chamaecyparis obtusa var. plumosa Carrière
- Chamaecyparis plumosa (Carrière) Sénécl.
- Chamaecyparis squarrosa (Siebold & Zucc.) Endl.
- Cupressus leptoclada (Endl.) Lavallée
- Cupressus obtusa var. plumosa-argentea Lavallée
- Cupressus obtusa var. plumosa-aurea Lavallée
- Cupressus pisifera (Siebold & Zucc.) F.Muell.
- Cupressus squarrosa (Siebold & Zucc.) Ravenscr.
- Cupressus squarrosa Lawson ex Gordon
- Retinispora aurea (Gordon) de Vós
- Retinispora filifera (Veitch ex Sénécl.) Fowler
- Retinispora leptoclada (Endl.) Zucc. ex Gordon
- Retinispora pisifera Siebold & Zucc.
- Retinispora plumosa (Carrière) Gordon
- Retinispora plumosa var. aurea R.Sm.
- Retinispora squarrosa Siebold & Zucc.
- Retinispora stricta Gordon
- Thuja pisifera (Siebold & Zucc.) Mast.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà. Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Camecíparis Sawara, Fals ciprer Sawara, Ciprer de Fondo, Ciprer pisífero, Ciprer de pésols, Chamaecyparis pisifera Endl (Cupresáceas), pág. 72 - Gregor Aas i Andreas Riedmiller: Gran Guia de la Naturalea, editorial Everest, traductor Eladio M. Bernaldo de Quirós, ISBN 84-241-2663-5, 4.ª edició, 1993.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
- ↑ Chamaecyparis pisifera en la llista roja de la UICN.
- ↑ (2003).«Early Tertiary Chamaecyparis Spach from Axel Heiberg Island, Canadian High Arctic».Canadian Journal of Botany.81
- 113-130.doi:10.1139/B03-007.
- ↑ 6,0 6,1 Dallimore, W., & Jackson, A. B. (1966). A Handbook of Coniferae and Ginkgoaceae 4th ed. Arnold.
- ↑ «Chamaecyparis pisifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de març de 2015.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Chamaecyparis pisifera». The Plant List. Consultat el 30 de març de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Chamaecyparis pisifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.