Chelin austríac
El chelin austríac (Schilling) és una antiga moneda d'Àustria entre 1925 i 1938 i entre 1945 i 1999, i la moneda en circulació fins a 2002. l'euro es va introduir en una paritat fixa d'1 € = 13,7603 chelins per a reemplaçar-la. El chelin es dividia en 100 groschen. L'abreviatura oficial segons la normativa ISO 4217 és ATS.
Història
[editar | editar còdic]Despuix de la reforma monetària carolingia de l'any 794 d. C., es varen introduir noves unitats de conte, entre elles el chelin, que constava de 12 pfennigs d'argent. Al principi era només una moneda de conte, pero més vesprada es va convertir en una moneda real produïda en molts països europeus.
Abans del chelin austríac modern
[editar | editar còdic]Les monedes anteriors al chelin inclouen:
- El florín, existent com a moneda del Sacre Imperi Romà Germànic des d'el XVI, dividit en 8 Schillings = 60 Kreuzer = 240 Pfennigs
- El gulden austro-hongarés despuix de 1857, dividit en 100 Neukreuzer.
- La corona austrohúngara, introduïda en 1892 en l'adopció del patró ore; i
- La corona austríaca, introduïda per a Àustria en 1919 despuix de la dissolució del Imperi Austrohúngaro.
En Àustria medieval, existien monedes curtes i llargues de schilling, valorades en 12 i 30 pfennigs respectivament. Fins a 1857, el schilling era una unitat monetària de 30 pfennigs o Plantilla:Frac kreuzers. Els groschen austríacs (també coneguts com Kaisergroschen, lit. groschen de l'emperador/groat"]) era una moneda d'argent que valia 12 “”pfennigs“” = 3 “”kreuzers“” = Plantilla:Fracció chelins.[1]
Primer chelin austríac
[editar | editar còdic]El chelin es va establir per mig de la Llei del chelin (Schillingrechnungsgesetz) de 20 de decembre de 1924, a raó d'un chelin per cada 10.000 kronen i es va emetre l'1 de març de 1925. El chelin va ser abolit a raïl de l'Alemània es anexionó Àustria en 1938, quan es va canviar a raó d'1,50 chelins per un Reichsmark.
Segon chelin austríac
[editar | editar còdic]El chelin va ser reintroducido despuix de la Segona Guerra Mundial el 30 de novembre de 1945 pels militars aliats, que varen emetre paper moneda (datat en 1944) en denominacions de 50 groschen, 1, 2, 5, 10, 20, 25, 50, 100 i 1000 chelins. El tipo de canvi en el reichsmark era d'1:1, llimitat a 150 chelins per persona. El Banc Nacional també va escomençar a emetre billets de chelin en 1945 i les primeres monedes es varen emetre en 1946.
En una segona llei del «chelin», el 21 de novembre de 1947, es varen introduir nous billets. Els billets anteriors podien canviar-se per billets nous a la parell durant els primers 150 chelins i a raó d'1 chelin nou per 3 chelins antics a partir de llavors. Esta reforma no va afectar a les monedes. La moneda es va estabilisar en la década de 1950, en el chelin vinculat al dólar nortamericà a un tipo de canvi d'1 $ = 26 chelins. Despuix dels Acorts de Bretton Woods en 1971, el chelin es va vincular inicialment a una cistella de monedes fins a juliol de 1976, quan es va acoplar al marc alemà.
Encara que l'euro es va convertir en la moneda oficial d'Àustria en 1999, les monedes i billets d'euro no es varen introduir fins a 2002. Les antigues monedes i billets denominats en chelins varen ser retirats de la circulació per l'introducció de l'euro el 28 de febrer d'eixe any. Els billets i monedes en chelins que eren vàlits en el moment de l'introducció de l'euro seguiran sent canjeables indefinidament per euros en qualsevol sucursal del Oesterreichische Nationalbank.
Monedes
[editar | editar còdic]Primer chelin
[editar | editar còdic]En 1925, es varen introduir les monedes de bronze d'1 i 2 groschen, les de cuproníquel de 10 groschen i les d'argent de Plantilla:Frac i 1 schilling, seguides de les de cuproníquel de 5 groschen en 1931. En 1934, es varen introduir les monedes de 50 groschen i 1 chelin de cuproníquel, junt en les de 5 chelins d'argent. Les monedes es varen emetre fins a 1938.
També es varen emetre monedes d'or i argent: 2 chelins (1937) - 64% d'argent, 5 chelins (1934) - 83% d'argent, 25 chelins (1926) - 90% d'or, 100 chelins (1924) - 90% d'or.[2]
Segon chelin
[editar | editar còdic]Entre 1947 i 1952 es varen falcar monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 groschen, i d'1, 2 i 5 chelins. Les monedes d'1, 5, 10 i 50 groschen es varen fabricar inicialment a partir dels cospeles sobrers de les emissions de pfennig realisades en temps de guerra. Les monedes de 2 i 50 groschen; 1, 2 i 5 schilling es varen falcar en alumini, de la mateixa manera que el segon tipo de moneda de 10 groschen. Les monedes d'1 i 5 groschen i el primer tipo de 10 groschen es varen falcar en zinc, mentres que la moneda de 20 groschen es va falcar en alumini-bronze. La moneda d'1 groschen només es va falcar en 1947, mentres que les monedes de 20 groschen i 2 chelins varen deixar de fabricar-se en 1954 i 1952, respectivament. En 1957 es varen introduir les monedes d'argent de 10 chelins, seguides en 1959 per les monedes d'alumini-bronze de 50 groschen i 1 chelin, i en 1960 per les monedes d'argent de 5 chelins. En la década de 1950, la composició de les monedes de 5 chelins va passar de l'alumini a l'argent, un fet molt poc habitual. El cuproníquel va substituir a l'argent en les monedes de 5 i 10 chelins en 1969 i 1974, respectivament. En 1980 es va introduir una moneda de 20 chelins d'alumini i bronze.
Les monedes d'argent eren de 25, 50, 100, 200 i 500 chelins, pero també existien monedes d'or de 500 i 1.000 chelins. Es consideraven moneda llegal, pero rara volta es trobaven en transaccions reals. Les monedes de menys de 10 groschen rara volta es veen en circulació durant els seus últims anys.
En el moment del canvi a l'euro, les monedes en circulació eren les següents:[3][4][5]
| Denominació | Emissió | Metal | Diàmetro (mm) |
Pes (g) |
Vora | Anvers | Revers | Image | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Anell | Centre | ||||||||
| 1 Groschen | 1947 | Zn | 17,00 | 1,80 | Escude d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
1 GROSCHEN Edelweiss any d'acunyament |
Erro al crear miniatura: | ||
| 2 Groschen | 1950-1994 | A el | 18,00 | 0,90 | Escude d'armes | 2 GROSCHEN REPUBLIK ÖSTERREICH any d'acunyament |
Erro al crear miniatura: | ||
| 5 Groschen | 1948-1994 | Zn | 19,00 | 2,50 | Escude d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
5 GROSCHEN Edelweiss any d'acunyament |
Erro al crear miniatura: | ||
| 10 Groschen | 1951-2001 | A el | 20,00 | 1,10 | Escude d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH 10 · 10 |
10 GROSCHEN any d'acunyament |
|||
| 50 Groschen | 1959-2001 | Cu+A el | 19,50 | 3,00 | Escude d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
50 GROSCHEN Prímula any d'acunyament |
|||
| 1 Chelin | 1959-2001 | Cu+A el | 22,50 | 4,20 | EIN SCHILLING Edelweiss |
1 SCHILLING REPUBLIK ÖSTERREICH any d'acunyament |
|||
| 5 Chelins | 1969-2001 | Cu+Ni | 23,50 | 4,80 | Cavall Lipizzaner REPUBLIK ÖSTERREICH |
5 SCHILLING Escude d'armes Branques de llorer any d'acunyament |
|||
| 10 Chelins | 1974-2001 | Cu+Ni | 26,00 | 6,20 | Escude d'armes REPUBLIK ÖSTERREICH |
10 SCHILLING Dòna de Wachau |
|||
| 20 Chelins | 1980-1993 | Cu+A el+Ni | 27,70 | 8,00 | Pla · · · |
Nou províncies austríaques personificades REPUBLIK ÖSTERREICH |
20 · ZWANZIG SCHILLING any d'acunyament |
||
| 50 Chelins | 1996-2001 | Cu+A el+Ni | Cu+Ni | 26,50 | 8,15 | Varia (commemorativa) |
50 SCHILLING Escuts de les nou províncies austríaques REPUBLIK ÖSTERREICH |
||
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Neuer allgemeiner Contorist oder Handbuch zur Kenntniß der Wechsel- und Staatspapier-Preise: der Rechnungs- und geprägten Münzen, der Maasse und Gewichte aller Länder in und ausser Europa, mit ihren gehörigen Vergleichungen untereinander. vol. 2, Hinrichs, p. 483.
- ↑ Gold and silver shillings of Àustria (in (en-US)), Knowledge base - GoldAdvert (14 de juny 2018).
- ↑ Oesterreichische Nationalbank. «Gesamtverzeichnis der Schillingmünzen von 1947 bis 2001» (en de).
- ↑ Münze Österreich. «Coin Catalogue».
- ↑ Oesterreichische Nationalbank. «Circulation Coinage».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chelín austriaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.