Chelus colombiana

Chelus colombiana (a voltes escrit erròneament com C. colombianus) és una espècie extinta del grup de tortugues d'aigua dolça Pleurodira, emparentada en l'actual tortuga matamata, Chelus fimbriata. El seu nom d'espècie es referix al seu país de procedència, Colòmbia, en el que han aparegut els seus restants fòssilés, que han segut desenterrados en el conegut jaciment fòssil de La Venda, en la formació Villavieja del departament de Huila que data de mitan del Mioceno (fa 12 millons d'anys).

Descripció

Esta espècie va ser descrita originalment per Wood en 1976 a partir d'un closca casi complet, l'espècimen holotip UCMP 78762, en varis restants adicionals consistents en peces òssees de la closca i del peto trobats en La Venda, ademés de seccions internes de closca en costelles de la localitat de Pubenza, Cundinamarca (formació Barzalosa), que data de principis del Mioceno. Dit closca es caracterisa pel seu gran tamany, que medix fins a un metro de llarc i és un terç més llarc en el seu eix mig que els de la matamata i l'espècie extinta Chelus lewisi (també del Mioceno, trobada en Veneçola i Brasil), en grans vores dorsals, els quals són majors en la part posterior que l'anterior, en un perfil dorsal de la closca quadrangular i en cares laterals aproximadament paraleles, mentres que en C. lewisi la closca s'expandix cap a arrere i cap a fòra en les vores posterolaterales; per la seua banda, en la matamata C. fimbriata la closca és quadrangular en poblacions de l'Amazonía i ampliat posteriorment en les poblacions de l'Orinoquia.

Filogenia

Cladograma basat en l'anàlisis filogenético de Cadena et al., 2008. En est les tres espècies de Chelus apareixen emparentades en el mateix grau degut a que les traces de la closca donen filogenias ambigües en les que C. colombiana està o be més emparentada en C. lewisi o be en C. fimbriata. La carència de restants craneals de les espècies extintes de Chelus dificulta determinar la seua relació precisa, si ben Cadena et al. favorixen una relació propenca entre la matamata moderna i C. lewisi, pròpies de l'orient de Suramérica, mentres que C. colombiana hauria estat aïllada geogràficament del restant del grup.