Chiluca
La chiluca i la pedrera són roques d'orige volcànic (ígnea), de to gris obscur, molt amprades en la construcció i en l'ornamentació arquitéctonica en Ciutat de Mèxic. Abdós roques apareixen conjuntament en els jaciments i explotacions mineres situades en la conca de Mèxic.
Chiluca i pedrera
[editar | editar còdic]A principis de el XX el geólogo mexicà Ezequiel Ordóñez, en sengles publicacions conjuntes, descriu com la chiluca es troba associada en una atra roca grisa tufácea coneguda com a pedrera. La primera s'utilisa en edificis de rellevància donades les seues qualitats, durea i color, aplicant-se habitualment en els basamentos, capitells, etc. Mostra una gran finura i claritat que la fan idònea per a tasques ornamentals. La pedrera, de resistència suficient, s'ampraria en més profusió en les construccions. Abdós materials detrítics tenen la mateixa composició química i mineralógica; mentres la chiluca té una composició intermija entre les traquitas i les andesita[1] la pedrera, també de color gris i ruda al tacte, estaria entre una toba andesítica i una toba traquiandesítica.[2] En la pedrera, respecte a la chiluca, la cantitat de potasa és més elevada ademés de «la presència de les microlitas de sanidino» que rarament es donen en la chiluca.[3]
Segons descriu este geólogo, abdós roques es consideren andesita situant l'àrea principal de la seua explotació en la part oriental de Ciutat de Mèxic, en la serra anomenada de «Les Creus», en el llímit de la conca de Mèxic en el vall de Toluca. La disposició geològica de la chiluca, en la base dels cerros a on es realisa la seua explotació, du a considerar-la una roca més antiga que es presenta coberta de pedrera. A la seua volta, abdós roques es troben cobertes de «material fragmentario (tobas pomosas, breches pomosas, etc.), producte de les últimes erupció (de forma explosiva), ocorregudes en alguns punts de la serra». Estos cerros formats de chiluca semblen ser restants d'antics volcans.[4]
Obres de referència
[editar | editar còdic]En el XVIII abunden eixemples de proyectes arquitectònics a on s'ampren estos materials. Algunes de les obres més emblemàtiques a on s'han amprat estos materials són:
- Casa de Tlaxcala.
- Casa dels comtes de la Torre Cossío i de la Cortina.
- Casa de Cultura de Tlalpan.
- Temple de Sant Francisco Javier (Tepotzotlán).
- Iglésia de la Santíssima.
- Aqüeducte dels Remeis.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ordóñez, 1904, p. 31
- ↑ Ordóñez, 1904, pp. 30-31
- ↑ Roel, 1906, pp. 49-50
- ↑ Ordóñez, 1904, p. 30
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chiluca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.