Chinenc jin
Jìn (simplificat: 晋语; tradicional: 晉語; pinyin: jìnyǔ (en mandarín) ?), o jin-yu, és una subdivisió del chinenc parlat. Els llingüistes no es posen d'acort per a determinar el seu estatus; alguns preferixen classificar-ho baix el chinenc mandarín, mentres que uns atres ho situen com una branca aparte i independent.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]El jin es parla en casi tota la província de Shanxi, llevat en la zona baixa de la vall del riu Fen; bona part del centre de la Mongòlia Interior; aixina com en les províncies d'Hebei, Henan i Shaanxi. Algunes de les ciutats que es troben dins d'estes províncies inclouen a Taiyuan, Zhangjiakou, Hohhot, Jiaozuo i Yulin. En total, jin és parlat per uns 45 millons de persones.
Igual que ocorre en totes les varietats de chinenc, hi ha una gran disputa entre els qui consideren jin com una llengua o un dialecte.
Comparació lèxica
[editar | editar còdic]Els numerals en diferents varietats de chinenc jin són:[1]
GLOSSA Taiyuan Shenmu Pingyao PROTO-JIN '1' iəʔ2 iəʔ4 iɐ̞ʔ13 iəʔ7 '2' ər45 ʌɯ53 ər35 ər53 '3' sæ11 sɛ213 sɑŋ13 sɑŋ? '4' sɿ45 sɿ53 sɿ35 si5 '5' vu53 vu213 oɐ̞ʔo53 **wu? '6' liəo53 liəo53 liəo35 **liəo53? '7' tsʰiəʔ2 tsʰiəʔ4 tsʰiɐ̞ʔ13 **tsʰiəʔ3 '8' paʔ2 paʔ4 pɐ̞ʔ13 **paʔ3 '9' tɕiəo53 tɕiəo213 tɕiəo53 tɕiəo53 '10' sə4 ʂəʔ4 ʂɐ̞ʔ53 ʂəʔ4
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hou Jingyi 侯精一 i Shen Ming 沈明 (2002). Jin-yu (晋语). En Hou Jingyi 侯精一 (Ed.) Xiandai Hanyu Fangyan Gailun 现代汉语方言概论. Shanghái: Shanghai Education Press. ISBN 7-5320-8084-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chino jin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.