Chlorocardium rodiei
.jpg){kind=link}
Chlorocardium rodiei (bibirí de la Guayana[1] o pal vert) és una planta membre de la família Lauraceae. És una de les dos espècies del gènero Chlorocardium, antigament li l'havia classificat en el gènero Nectandra o Ocotea, com Nectandra rodiei o Ocotea rodiei. Atres noms locals són sipiri, bebeeru i bibiru. És nativa de la zona nort de Sud Amèrica, principalment Guyana i Surinam.
És un arbre perennifolio que alcança una altura de 15 a 30 m en un diàmetro en el seu tronc d'uns 35 a 60 cm. Posseïx fulls opostes, simples, en un marge complet. El seu frut és una drupa que contenen una única llavor.
El alcaloide cíclico rodiasina (bisbenzylisoquinolina) va ser aïllat per primera volta partint d'esta espècie.
Usos
[editar | editar còdic]La seua fusta és extremadament dura i resistent, posseïx una durea tal que no és possible treballar-la en ferramentes comunes. Ya que és sumament durable en condicions marines, la seua fusta és molt utilisada per a construir molls i va ser utilisada antigament per a fabricar canyes de peixca en mosca.
El pal vert es troba en la llista Roja d'IUCN (1996) com a Vulnerable. S'estima que s'ha talat entre el 15 al 28% dels eixemplars originals existents. La tala en propòsits comercials va començar a finals de el XVIII, pero gran part de la tala es va produir en posterioritat a 1967 quan es varen començar a utilisar motosierras.
Els bucs Fram i Endurance, que varen anar els barcos de fusta més resistents que es varen construir jamai i que es varen fer famosos en les expedicions polars d'Amundsen i Shackleton, estaven recoberts de fusta de pal vert en un intent de protegir-los dels danys del gèl.
La fusta de pal vert és molt valorada i cotisada en la zona del Carib, ya que la fusta de pi és atacada per les formigues de la fusta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Germplasm Resources Information Network: Chlorocardium
- Virtual Tree Guide of the Guyanas: Chlorocardium herbarium specimens
- Guyana Forestry Commission: Guyana Woods (pdf file; Greenheart, p. 7).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Chlorocardium rodiei.- Este artícul conté una traducció derivada de «Chlorocardium rodiei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.