Chthuluceno

El chthuluceno (/el teu.luˈes.no/) és un concepte i neologisme propost per la filòsofa, sociòloga, biòloga i escritora feminista nortamericana Donna Haraway en la seua obra de 2016, Staying with the Trouble: Making Kin in the Chthulucene. Este es definix com un espai-temps actual i futur en el qual els sers humans i no humans es troben inextricablemente lligats per mig de pràctiques tentaculares.

En contraposició a atres denominacions per al periodo contemporàneu, com l'antropoceno, el chthuluceno es manifesta com una alternativa optimista front al derrotisme, enfocada en la possibilitat de desenrollar estratègies i rets que assumixquen la radicalitat de devindre-en i en la reconstrucció de formes dignes d'habitar i reconstruir una terra profundament afectada. És un principi teòric fonamental per a reimaginar el futur de la crisis ambiental, no com un apocalipsis, sino com una situació sobre la qual es deu prendre responsabilitat.

Esta postura es distinguix per no aspirar a establir un inici cronològic ni un final catastròfic per a les eres geològiques, s'enfoca en una forma de pensar ancorada en el present.Com a model alternatiu d'humanitat front a les problemàtiques del Antropoceno, propon abandonar les llògiques individualistes i pensar l'existència des de la interdependencia i la coexistència entre múltiples formes de vida. Sorgix com una alternativa no només epistemològica, sino gnoseológica i política.Epistemológicament, el terme es construïx d'una multiplicitat de llenguages narratius, buscant rastrejar i nomenar l'era actual des d'un pensament situat que active l'imaginació política.

Esta posició queda clara des del propi nom i la forma d'enunciació desplegada per mig d'una entramat de llenguages: l'artístic, el poètic, el científic i el de la militància política, proponent una forma de pensament i método d'investigació no individualista. D'esta manera, es rebuja la separació entre raó i sensibilitat, mesclant llenguages científics, filosòfics, artístics i narratius per a generar noves formes de pensament i d'investigació.

Orige i etimologia

El terme és un compost de dos raïls gregues (khthónios i kainos). Es fa us d'esta combinació per a denotar l'interconexió radical entre sers, entorns, històries i pensaments.

Este concepte unix distints símbols vinculats en la terra, la fertilitat i les forces naturals de diverses cultures en l'objectiu de tindre una visió més àmplia i plural sobre la vida en el planeta.

Kainos significa nou, ara, continuïtat i frescura. Dins del concepte del chthuluceno, s'utilisa la raïl com una presència contínua, densa i en hifes, imbuyendo tot tipo de temporalitat i materialidades. Khthónios significa pertanyent a la terra o de la terra. Els chthónicos són entitats atemporales vinculats en la terra, concebuts com a presències tentaculares que manifesten i performan la significatividad material de lo no humà i dels processos terrestres.

Es denomina chthuluceno a les diverses forces i poders tentaculares de l'àmplia Terra. Tentacularidad denota l'interconexió o relacionalidad entre sers, històries i pensaments. Inclou en este concepte coser reunides en noms tals com Naga, Gaia, Tangaroa, Terra, Haniyasu-hime, Dòna arrapa, Pachamama, Oya, Gorgo, Raven i A’akuluujjusi, l'aranya Pimoa cthulhu, entre uns atres.

Desenroll

En l'utopia del chthuluceno s'oferix un horisó virtual que pot denominar-se post-antropogénico. Horisó per l'importància de l'òptica, de la visió i la perspectiva de la configuració del món; virtual per ser virtuós (té la virtut de no ser antropocéntrico i de ser responsable en la crisis ambiental) i potencial (és idealment possible).

A partir del pensament de Donna Haraway, es critica l'idea de que el ser humà existix separat i per damunt de la naturalea. Este canvi propon comprendre als humans com a part d'una ret complexa de relacions entre espècies, tecnologies, territoris i ecosistemes, configurant un organisme aglutinador a on les existències de la humanitat, la fauna, la flora i la tecnologia coexistixen de manera interdependent i simbiòtica.

L'autora adopta el terme composthumano (canviant el terme posthumano); aixina com la composta es forma de rebujos orgànics que donen nova vida, els rebujos del Capitaloceno poden revitalisar el món. El chthuluceno és composthumano perque es propon regenerar la vida a partir de la mort i de fer simbiosis, de fomentar pràctiques de “alteridad significativa”, és dir, busca permanentment el coneiximent de l'intimitat de l'atre. Este víncul es definix a través de l'existència de "espècies companyeres", formes vives que conviuen en simpoiesis en el planeta i també l'ecosistema de pràctiques que dialoguen con relación a el Chthuluceno.

En este context, lo humà ya no és homo, sino humus (descomposició orgànica). Llavors, entre els terranos estarien els “gumanos”, que no són humans, més be són “humus” i habiten Terrapolis, un món ric en composta, a on les entitats cooperante, terraforman (donen forma a la Terra), semiòtica i materialment. Les comunitats del compost s'esforcen per heretar les múltiples dimensions del viure i del morir que permea cada corredor ecològic. Es proponen començar des de les ruïnes en creativitat simpoiética establint relacions de parentesc nous per a reduir el número d'humans i atres criatures reduint les demandes sobre la terra.

Esta noció propon generar parentesc i forjar llaços més allà dels llímits genètics i biològics tradicionals, confrontant les llògiques dicotòmiques de la modernitat, cridant a la creació de parentesc que no depenen dels llaços sanguíneus de les llògiques biològiques tradicionals, generant un colectiu enfocat en recompondre els teixits d'un planeta ferit.

Des d'este enfocament situat, la finalitat del concepte no és instituir veritats o respostes absolutes, sino detonar interpelacions i preguntes que manifesten un compromís real en les causes ambientals. L'autora apela a una teoria ecofeminista que impulsa als subjectes a assumir un rol actiu per mig del foment de la creativitat, les narrativa ficcionales i l'exploració dels llocs que habita cada espècie, desarticulant els entramats que posicionen a l'home en un lloc privilegiat.