Cianocobalamina

La cianocobalamina és la forma més comuna i àmpliament produïda dels composts químics que tenen activitat de vitamina B₁₂. Vitamina B₁₂ és el descriptor genèric per a qualsevol de tals vitámeros de la B₁₂. Ya que el cos pot convertir la cianocobalamina en qualsevol compost de vitamina B₁₂ activa, fa de la cianocobalamina, per definició, un vitámero de B₁₂, encara que és en gran part artificial.

Este compost no és produït pels animals, pero estos poden convertir este producte artificial en un dels cofactorés actius de la vitamina B₁₂, tals com la metilcobalamina. Durant el seu metabolización queda arrere una menudíssima cantitat de cianur.

Terminologia

El nom vitamina B₁₂ i l'alternatiu cobalamina, per lo general fan referència a totes les formes d'esta vitamina. Alguns meges han sugerit que poden ser dividits en dos categories per al seu us.

• En un sentit ampli, B₁₂ es referix a un grup de vitámeros composts de cobalt coneguts com cobalaminas, els quals són: la cianocobalamina, que és un producte artificial format a partir del carbó activat.

• El terme B₁₂ pot ser utilisat correctament per a referir-se a la cianocobalamina, la forma principal de B₁₂, utilisada en els aliments i en suplements nutricionals. Generalment açò no crea cap problema, llevat tal volta, en casos poc freqüents, dany en els nervis òptics pels alts nivells de cianur en la sanc ocasionats pel consum de cigarrets. Per a evitar açò últim es requerix deixar de fumar o suministrar una atra forma de B₁₂ per a disminuir els problemes oculars. No obstant, l'ambliopia generada pel tabaquisme és una malaltia poc freqüent i encara no està clar si és síntoma d'una particular hipovitaminosis B₁₂ que és resistent al tractament en cianocobalamina.

Història

La síntesis artificial total de la B₁₂ va ser reportada per Robert Burns Woodward i Albert Eschenmoser en 1972, i seguix sent una dels ardits clàssics de la síntesis orgànica. Se sap que les espècies dels següents gèneros són conegudes per sintetisar la vitamina B₁₂: acetobacterium, enterobacter, agrobacterium, alicaligenes, azotobacter, bacillus, clostridium, corynebacterium, flavobacterium, lactobacillus, micromonospora, mycobacterium, nocardia, propionibacterium, protaminobacter, proteus, pseudomonas, rhizobium, salmonella, serratia, streptomyces, streptococcus i xanthomonas.