Anar al contingut

Cianocobalamina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cianocobalamina és la forma més comuna i àmpliament produïda dels composts químics que tenen activitat de vitamina B12. Vitamina B12 és el descriptor genèric per a qualsevol de tals vitámeros de la B12. Ya que el cos pot convertir la cianocobalamina en qualsevol compost de vitamina B12 activa, fa de la cianocobalamina, per definició, un vitámero de B12, encara que és en gran part artificial.

Este compost no és produït pels animals, pero estos poden convertir este producte artificial en un dels cofactorés actius de la vitamina B12, tals com la metilcobalamina. Durant el seu metabolización queda arrere una menudíssima cantitat de cianur.

Terminologia

[editar | editar còdic]

El nom vitamina B12 i l'alternatiu cobalamina, per lo general fan referència a totes les formes d'esta vitamina. Alguns meges han sugerit que poden ser dividits en dos categories per al seu us.

  • El terme B12 pot ser utilisat correctament per a referir-se a la cianocobalamina, la forma principal de B12, utilisada en els aliments i en suplements nutricionals. Generalment açò no crea cap problema, llevat tal volta, en casos poc freqüents, dany en els nervis òptics pels alts nivells de cianur en la sanc ocasionats pel consum de cigarrets. Per a evitar açò últim es requerix deixar de fumar o suministrar una atra forma de B12 per a disminuir els problemes oculars. No obstant, l'ambliopia generada pel tabaquisme és una malaltia poc freqüent i encara no està clar si és síntoma d'una particular hipovitaminosis B12 que és resistent al tractament en cianocobalamina.

Història

[editar | editar còdic]

La síntesis artificial total de la B12 va ser reportada per Robert Burns Woodward i Albert Eschenmoser en 1972,[1] i seguix sent una dels ardits clàssics de la síntesis orgànica. Se sap que les espècies dels següents gèneros són conegudes per sintetisar la vitamina B12: acetobacterium, enterobacter, agrobacterium, alicaligenes, azotobacter, bacillus, clostridium, corynebacterium, flavobacterium, lactobacillus, micromonospora, mycobacterium, nocardia, propionibacterium, protaminobacter, proteus, pseudomonas, rhizobium, salmonella, serratia, streptomyces, streptococcus i xanthomonas.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1).

    2).