Cicló extratropical Klaus
El cicló extratropical Klaus va ser un cicló de latitut mija que va afectar els dies 23, 24 i 25 de giner de 2009 especialment al nort d'Espanya i sur de França ocasionant varis morts i importants danys materials. El centre de la depressió es va desplaçar d'oest a est des de les illes Azores, passant en molta violència per la costa nort de Galícia i el mar Cantàbrica, fins al golf de Gènova; generant forts vents de més de 190 km/h en el llitoral espanyol i francés i ones de fins a 26 metros.[1] Va ser un fenomen extraordinari que no es repetia en tanta virulència en Espanya des de 1997.[2][3]
El fenomen causant de la borrasca especialment profunda (o cicló extratropical) va ser una ciclogénesis explosiva. Esta es produïx quan dos masses d'aire diferents, una càlida i una atra freda, choquen generant forts vents i abundants precipitacions, desenrollant-se en un curt periodo de temps. L'adjectiu "explosiva" es deu al brusc descens de pressió atmosfèrica; a 45 ºN, este descens ha de ser, com a mínim, de 18-24 mb en 24 h. Encara que algunes de les seues característiques, com l'intens vent, s'assemblen als ciclons tropicals, l'orige i evolució d'abdós fenomens és molt distint.[4][5]
Es varen reportar 26 víctimes mortals relacionades en la situació meteorològica, 12 d'elles en Espanya.[6] El succés més greu va tindre lloc en Sant Baudilio de Llobregat (Barcelona), quan el mur d'una instalació deportiva va caure sobre uns chiquets causant la mort a quatre.[7]
Nom
[editar | editar còdic]Encara que si be l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) no donava nom concret als sistemes que afectaven a Espanya, l'Institut de Meteorologia Alemà, un dels principals referents en el seguiment històric de l'evolució atmosfèrica en Europa, sí nomenava en regularitat a les borrascas i anticiclones més notables. El 23 de giner va donar el nom de Klaus, en honor de Klaus Schümann, al sistema de baixes pressions situat en l'Atlàntic Nort.[8]
Context meteorològic
[editar | editar còdic]El cicló extratropical Klaus que era alimentat per dos masses d'aire molt contrastades, una d'aire polar molt fret al nort i una atra d'humida i càlida al sur va sofrir un procés de ciclogénesis explosiva que la va convertir en el transcurs de poques hores següents en lo que els meteoròlecs criden una borrasca explosiva o bomba meteorològica.
Per a poder produir-se este fenomen de ciclogénesis explosiva deuen coexistir a la distància adequada una depressió o vaguada incipient en la part inferior de l'atmòsfera que interaccione en una atra alluntada i a un nivell d'aproximadament 300 mb, lo que comporta un ràpit ahondamiento de la borrasca en caigudes de pressió d'aproximadament 20 milibares em 24 hores.[9] Este tipo de borrascas en una caiguda tan brusca de la pressió solament es dona en freqüència en latitut més altes (Groenlàndia, Islàndia...), sent molt manco freqüents en les nostres latidudes.[2]
Cal no confondre este tipo de tormentes en els ciclons tropicals la formació dels quals seguix un procés molt diferent. Aixina, les tormentes de tipo «bomba» són d'unes dimensió dos voltes menys importants que la dels ciclons tropicals (500 km contra 1000 km) i trauen la seua energia de l'atmòsfera, mentres que els ciclons tropicals obtenen la seua energia de l'aigua calenta de l'mar. Finalment, este tipo de tormentes sobrevenen principalment en hivern, mentres que els ciclons tropicals es produïxen al final de l'estiu o en autumne.
Els científics no han establit fins ara una correlació entre el calfament global i canvis en la formació de les tormenta, aument de la seua freqüència i canvis en la seua intensitat si be seguix sent un tema d'estudi.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La costa de Santander bat el récort en una ona de 26 metros». La Veu d'Astúries. Consultat el 19 de febrer de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 «Anàlisis preliminar de la situació del 22-25 de giner de 2009» (en castellà). Agència Estatal de Meteorologia. Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2009. Consultat el 26 de giner de 2009.
- ↑ «El fort temporal colapsa el suroest francés i causa tres morts» (en castellà). El País - Efe. Consultat el 25 de giner de 2009.
- ↑ Francisco Martín León. «¿Qué és una ciclogénesis explosiva? Les borrascas explosives (o "bombes" meteorològiques)» (en castellà). Revista de l'Aficionat a la Meteorologia - Meteored. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2009. Consultat el 26 de giner de 2009.
- ↑ «Es diu ciclogénesis explosiva» (en castellà). El País. Consultat el 25 de giner de 2009.
- ↑ «Fresh warnings after storm kills 26 in southern Europe» (en inglés). AFP. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2009. Consultat el 28 de giner de 2009.
- ↑ «El vent remet en Espanya despuix de causar 12 morts i importants destrosses» (en castellà). El Món - agències. Consultat el 26 de giner de 2009.
- ↑ «Low Pressure Systems» (en anglés). FU-Berlin. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2011. Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ El concepte de ciclogénesis explosiva [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 12-02-2009
- ↑ «France Info, interview d'Emmanuel Bocrie, ingénieur prévisionniste à Météo France». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2009. Consultat el 10 de febrer de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclón extratropical Klaus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.