Anar al contingut

Cicle combinat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:ISK Knapsack GuD 2007.jpg
Cicle combinat
Archiu:Caps block 0 diagram.svg
Esquema del funcionament d'una central de cicle combinat
1.-Generadors elèctrics
2.-Turbina de vapor
3.-Condensador.
4.-Bomba impulsora
5.-Bescanviador de calor
6.-Turbina de gas
Central de cicle combinat de Punta del Tigre, en Uruguay.

Es denomina cicle combinat en la generació d'energia a la coexistència de dos cicles termodinàmics en un mateix sistema, un que el seu decorregut de treball és un gas que entra en combustió o crema, i un atre que el seu decorregut de treball és vapor d'aigua a pressió.[1] En la propulsió de bucs es denomina cicle combinat al sistema de propulsió COGAS.

Central termoelèctrica de cicle combinat

[editar | editar còdic]

Una central de cicle combinat és una central elèctrica en la que l'energia tèrmica del combustible es transforma en electricitat per mig de dos cicles termodinàmics: el corresponent a una turbina de gas, generalment gas natural, per mig de combustió (cicle Brayton) i el convencional d'aigua/turbina de vapor (cicle de Rankine).[2]

El funcionament d'una central de cicle combinat és alguna cosa més complex que el de les centrals convencionals. En primer lloc, es crema gas natural en una cámara i es fa passar per una turbina de gas conectada a un alternador. Els gasos calents ya turbinados s'aprofiten per a calfar aigua i convertir-la en vapor en un recuperador de calor. Este vapor es fa passar per una segona turbina conectada a un atre alternador, de manera que abdós generen energia elèctrica.

Cicle combinat a condensació

[editar | editar còdic]
Central de cicle combinat de Boroa, en Amorebieta (Espanya).

Una variant del cicle combinat de contrapresión clàssic és el cicle combinat a condensació, que es realisa en processos estrictament cogenerativos. Es basa en una gran capacitat de regulació davant demandes de vapor molt variables.

El procés clàssic de regulació d'una planta d'cogeneración consistix en evacuar gasos a través del bypass quan la demanda de vapor és menor a la producció i utilisar la post-combustió quan succeïx lo contrari.

Baixant sensiblement la seua potència, no es conseguix adaptar-la a la demanda de vapor, per una important baixada en el rendiment de recuperació, ya que els gasos d'escape mantenen pràcticament el seu cabal i baixen ostensiblement la seua temperatura. Per això, les pèrdues de calor es mantenen pràcticament constants, i la planta deixa de complir els requisits de rendiment.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cruz, José Ramón Serrà; Martínez, {{{nom2}}}; Arrègle, {{{nom3}}}; Jacobi, {{{nom4}}} (2002). Processos I Tecnologia de Màquines I Motors Tèrmics (en és), Universitat Politècnica de Valéncia. ISBN 978-84-9705-273-3.
  2. http://www.unesa.es/sector-electrico/funcionament-de-les-centrals-elèctriques/1343-central-cicle-combinat