Cipactónal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació d'Oxomoco i Cipactónal en el Còdex borbònic

Cipactónal (del nàhuatl: cipactonal ‘esperit de fardacho’‘cipactli, fardacho; tonalli, esperit’) en la mitologia asteca, és el semideu creat junt en Oxomoco per a poblar el primer sol. Temps despuix despuix de la caiguda del primer sol a mans de Tezcatlipoca i el seu eixèrcit de dimonis en forma de jaguar, va ser deificat com el deu de l'astrologia i dels calendaris, els quals va inventar junt en la seua esposa Oxomoco per orde de Quetzalcóatl, és la personificació del dia.

Cipactónal i Oxomoco junts són els Adán i Eva de la mitologia nàhuatl, posteriorment deificats. Oxomoco devia hilar, i Cipactonal treballar la terra i no estar ociós. Quetzalcóatl els va dur la dacsa des de Mictlán confrontant-se en Mictlantecuhtli per a que Oxomoco ho sembrara, cuidara i collira i despuix Cipactonal ho molguera i cuinara per a que abdós s'enfortiren en menjar-ho. Despuix d'això el rei del Mictlán junt en el deu Tláloc varen amagar els restants de la dacsa en el mont Tonacatepetl.

Cipactónal és de sexe masculí ya que és l'encarregat del saber i el creador dels demés deus, és també nomenat Ometecuhtli, i Oxomoco és de sexe femení, si ben el nom és més masculí, ella s'encarrega de ladivinació, el teixit i les parteres, també nomenada Omecihuatl, abdós són la dualitat o Ometeotl el senyor dual. En la mitologia Maya estarien relacionats en Itzam Na (varó) i Ix Chel(dòna), abdós són parelles primigènies.

Referències[editar | editar còdic]

  • Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
  • «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia
  • Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial
  • Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse.ISBN 970-607-802-9
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Meza, Otilia (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 47. ISBN 968-35-0093-5.
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
  • Trejo Silva, Marcia Alicia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-17-0069-8
  • Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México prehispánico.México: Vila.ISBN 968-5414-24-6

Enllaçox externs[editar | editar còdic]

Commons