Circuit de Papez
.jpg){kind=link}
El circuit de Jakob-Papez és un conjunt d'estructures nervisas situades en el cervell, que formen part del sistema límbico i estan implicades en el control de les emociones.
El circuit comença quan un estímul emocional es presenta, est aplega directament al tàlem, d'a on va a la corfa sensorial i a el hipotàlem. Quan l'informació provinent d'estes dos estructures és integrada per la córtex cingulado o corfa cingulada ocorre l'experiència emocional, és dir, les sensacions es convertixen en percepcions, pensaments i recorts. Papez va demostrar que la corfa cingulada i l'hipotàlem estan interconectados per mig del núcleu anterior del tàlem, l'hipocamp i els cossos mamilares, i que estes conexions són necessàries per al control cortical de l'expressió emocional.
El seu nom original és el de "centre visceral", en el que apropiadament ho va designar el seu descobridor Christofredo Jakob (Baviera, Alemània, 1866 - Buenos Aires, Argentina, 1956) en comunicar-ho en el Congrés Mèdic de 1910. El descobriment del centre visceral, va ser publicat en dos llibres de Jakob: Dones Menschenhirn (1911) i Atles del cervell dels mamífers de la República Argentina. Estudis anatòmics, histológicos i biològics comparats sobre l'evolució dels hemisferis i de la corfa cerebral (1913).
La descripció inicial de Jakob, aixina com nous resultats en neurobiologia, psicofisiologia i estudis de la funció cerebral, han elucidado un ampli circuit, molt major que el que va imaginar Papez. El circuit de Jakob o cervell visceral comença en l'hipocamp. Les fibres eferentes de les neurones hipocámpiques ixen pel trígono (fórnix), formant part de les fibres postcomisurales del pilar anterior que apleguen als cossos mamilares. D'allí es dirigixen al núcleu anterior del tàlem a través del fes mamilo talámico de Vicq D’azyr. Després s'incorporen al fascículo del cíngulo (que és un fes de substància blanca en l'interior de la circumvolució del cíngulo) i es dirigixen cap a arrere per a entrar en la circumvolució del hipocamp, completant aixina el circuit. El cervell visceral inclou, aixina, la corfa prefrontal, les amígdales cerebrals i els núcleus grisos del septum o septales entre atres àrees. Els primers són components clau per a la seua funció.
Història
[editar | editar còdic]Despuix d'una llarga investigació començada en Alemània abans de 1890 i prolongada en l'Hospital Broda des de 1899, Jakob, neurobiólogo i filòsof germà-argentí i figura central en la tradició coneguda com escola neurobiológica argentí-germana, ho va comunicar en castellà en numeroses ocasions i en alemà, des de Munich, en obres mundialment resonantes des de 1911. Pero les rivalitats de les grans potències semblen haver eixercitat un rol en que el seu descobriment del cervell visceral permaneixquera silenciat en les neurociències angloestadounidenses. En elles el descobriment de Jakob en Buenos Aires va ser erròneament atribuït a James Papez, qui tres décades despuix ho havia descrit en part en un brevíssim artícul científic en anglés, i després, en adquirir eixes neurociències el prestigi mundial predominant en la segona mitat del sigle vint, eixa falsa atribució es va estendre. No obstant en l'Argentina i atres països de la regió a eixe sector del cervell li'l designava com a cervell visceral i s'ensenyava com a cosa ben coneguda que el seu descobriment es devia a Jakob. Inclús ya en 1964 un catedràtic de neurologia en la Facultat de Medicina de l'Universitat de Buenos Aires, el professor Orlando, va denunciar l'error en una revista científica d'àmplia circulació, pero el silenciamiento es va mantindre. Lo mateix va ocórrer despuix de les commemoracions del descobriment en diversos aniversaris, realisades en el Hospital Broda.
Controvèrsia
[editar | editar còdic]L'incorrecta atribució es va mantindre en les neurociències depenents de fonts angloestadounidenses fins a 2008, en que Lazaros C. Triarhou va commemorar també en anglés el centenari del descobriment per Jakob del cervell visceral[1] i va puntualisar en eixa contribució de l'escola neurobiológica argentí-germana una desatesa precedència en neurobiología dels afectes ("an unheeded precedence in affective neuroscience"). Segons Triarhou, "El crucial descobriment del cíngulo (gyrus cinguli, o corfa cingular) com a estructura cerebral que rep estímuls des de músculs i vísceres (propriocepció i interocepció) és traçat fins a un treball de 1907/1908 de Christofredo Jakob. Ademés, el involucramiento dels cossos mamilares, núcleus anteriors del tàlem, corfa cingular i hipocamp en el circuit del cervell emocional (açò és, tots els elements de el "circuit de Papez" de 1937) va ser publicat per Jakob en les seues monografies de 1911 i 1913 sobre neuroanatomía humana i comparada. En eixes obres, Jakob també descriu la proyecció tálamocingular --el descobriment de la qual per lo comuna s'atribuïx a un estudi de 1933 fet per li Gros Clark i Boggon-- i introduïx el terme "cervell visceral", comunament atribuït a un artícul de 1949 per MacLean. El present artícul inclou les primeres traduccions a l'anglés dels passages rellevants de Jakob, que incontrovertiblement documenten la seua prioritat cronològica en descobrir el cervell visceral i varis dels seus elements constitutius essencials.
El circuit de Papez com a explicació a conductes violentes
[editar | editar còdic]El circuit de la fúria, circuit de Papez, és el terme que Steven Pinker utilisa en el seu llibre “Els àngels que duem dins” per a denominar a eixa secció del cervell humà en la que es troba la part comuna a la de tots els mamífers, la més primitiva. Pinker afirma que el cervell humà és una versió aumentada i alabeada del cervell d'atres mamífers. En els nostres peluts cosins podem observar les parts més importants […]. Entre eixes parts hi ha una ret de regions que ha rebut el nom de “circuit de la fúria”.[2]
L'activació d'este circuit serviria per a explicar moments en els que el ser humà es comporta de forma violenta i irracional. Pinker expon que el control sobre eixes capes més primitives del cervell és llimitat. Aixina, la capacitat racional es queda en ocasions al marge de poder redirigir la conducta agressiva. El de la fúria és un dels diversos circuits que controlen l'agressivitat en els mamífers no humans i [...] ajuda a comprendre les diverses formes d'agressivitat també en els sers humans.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Centenary of Christfried Jakob's discovery of the visceral brain", Neuroscience & Biobehav. Reviews 5 (32), pp. 984- 1000, 2008
- ↑ Pinker, Steven (2012). Els àngels que duem dins. Barcelona: Paidós. p. 635. ISBN 978-84-493-2763-6.
- ↑ Pinker, Steven (2012). Els àngels que duem dins. Barcelona: Paidós. p. 636. ISBN 978-84-493-2763-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circuito de Papez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.