Circuit virtual
Un circuit virtual (VC per les seues sigles en anglés) és un sistema de comunicació pel qual les senyes d'un usuari orige poden ser transmesos a un atre usuari destine a través de més d'un circuit de comunicacions real durant un cert periodo de temps, pero en el que la conmutación és transparent per a l'usuari. Un eixemple de protocol de circuit virtual és l'àmpliament utilisat TCP (Protocol de Control de Transmissió).
És una forma de comunicació per mig de conmutación de paquets en la qual l'informació o senyes són empaquetats en blocs que tenen un tamany variable als que se'ls denomina paquets de senyes. El tamany dels blocs ho estipula la ret. Els paquets solen incloure capçaleres en informació de control. Estos es transmeten a la ret, la qual s'encarrega de la seua encaminada fins al destí final. Quan un paquet es troba en un nodo intermig, el nodo almagasena temporalment l'informació i encamina els paquets a un atre nodo segons les capçaleres de control. És important saber que en este cas els nodos no necessiten prendre decisions d'encaminada, ya que la direcció a seguir ve especificada en el propi paquet.
La comunicació del circuit virtual s'assembla a la conmutación de circuits, ya que abdós estan orientats a la conexió, lo que significa que en abdós casos les senyes s'entreguen en l'orde correcte, i es requerix una sobrecàrrega de senyalisació durant la fase d'establiment de la conexió. No obstant, la conmutación de circuits proporciona una taxa de bits i latencia constants, mentres que estos poden variar en un servici de circuit virtual per factors tals com:
- Llongituts de coa de paquets variables en els nodos de la ret.
- Velocitat de bits variable generada per l'aplicació.
- Càrrega variable d'atres usuaris que compartixen els mateixos recursos de ret per mig de multiplexación estadística, etc.
Molts protocols de circuits virtuals, pero no tots, proporcionen un servici de comunicació confiable per mig de l'us de retransmissions de senyes per la detecció d'errors i la solicitut de repetició automàtica (ARQ).
Les dos formes de encaminación de paquets són: datagrama i circuits virtuals. Este artícul està centrat en el segon.
En els circuits virtuals, al començ de la sessió s'establix una ruta única entre les ETD (entitats terminals de senyes) o els hosts extrems. A partir d'ací, tots els paquets enviats entre estes entitats seguiran la mateixa ruta.
Les dos formes d'establir la transmissió per mig de circuits virtuals són els circuits virtuals commutats (SVC) i els circuits virtuals permanents (PVC).
Eixemple
[editar | editar còdic]- La ETD A solicita l'enviament de paquets a la ETD E.
- Quan la conexió ya està establida es comencen a enviar els paquets de forma ordenada per la ruta un darrere l'atre.
- Quan la ETD I rep l'últim paquet, es llibera la conexió, per lo que el circuit virtual deixa d'existir.
Capa 4 circuits virtuals
[editar | editar còdic]Els protocols d'enllaç de senyes de la capa de transport orientats a la conexió, com TCP, poden basar-se en un protocol de capa de ret de conmutación de paquets sense conexió, com el IP, a on diferents paquets poden enrutarse a través de diferents rutes i, per lo tant, entregar-se fòra de servici. No obstant, és possible utilisar TCP com un circuit virtual, ya que TCP inclou la numeració de segments que permet reordenar en el costat del receptor per a acomodar l'entrega fòra d'orde.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circuito virtual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.