Cirugia sense sanc
El terme "cirugia sense sanc" es va començar a utilisar a l'inici de el XX, per l'activitat del cirugià ortopédico Dr. Adolf Lorenz, que va ser conegut com "el cirugià sense sanc de Viena".[1]
Pero actualment per a poder utilisar l'expressió cirugia sense sanc aludix tant a tècniques mèdiques invasivas i no invasivas com a protocols. El terme no obstant, dona lloc a confusió.[2] La tècnica quirúrgica consistix en recuperar la sanc que pert el pacient durant la cirugia es recicla i, despuix s'incorpora de nou a l'organisme de forma segura. Açò requerix l'us d'anestèsia i de tecnologia alvançada que prevé o deté el sagnat excessiu.
Esta expressió no es referix únicament a cirugia que no fa us de sanc o transfusions de sanc, sino que també es referix a cirugia que no fa us de sanc alogénica (d'un atre subjecte).[3][4] En la cirugia sense sanc transfunden, més be, productes realisats de sanc pròpia del pacient i ademés, fan us de sanc predonada pel mateix pacient per a transfusió autóloga.[5]
Els Testics de Jehová rebugen les transfusions de sanc principalment basats en les creències sobre principis bíblics relacionats en l'abstindre's de sanc i l'us que se li deu donar a la mateixa, citant texts, específicament dels llibres del Deuteronomio 12:16 i dels Fets d'Apòstols 15:29.
Principis de la cirugia sense sanc
[editar | editar còdic]L'expressió no significa cirugia que no faça us de sanc o transfusió de sanc. Més be, es referix a la cirugia realisada sense transfusió de sanc alogénica, no pertanyent al pacient[6]
Tècniques preparatòries com l'eritropoyetina o l'administració de ferro estan concebudes per a estimular la pròpia eritropoyesis del pacient. Dos estudis i revisions, apareguts en PubMed, recolzen esta afirmació:
Fondo: Els agents estimulants eritropoyéticos com la eritropoyetina s'han utilisat com a part dels programes de maneig de sanc del pacient per a reduir o inclús evitar l'us de transfusions de sanc alogénicas. Es revisa la bibliografia per a evaluar l'efecte de l'us preoperatorio de eritropoyetina sobre el risc d'exposició a transfusions de sanc alogénicas perioperatorias.
Conclusions de la revisió: La eritropoyetina preoperatoria s'associa en una reducció significativa de les transfusions de sanc alogénicas perioperatorias. Esta troballa també es confirma entre el subconjunt de pacients somesos a cirugia cardíaca i ortopédica. Ademés, el nostre estudi no demostra un aument significatiu en el risc de complicacions tromboembólicas en l'administració preoperatoria de eritropoyetina.[7]
Un segon artícul també afig un comentari en la mateixa llínea:
Els pacients en anèmia per deficiència de ferro preoperatoria poden tindre una recuperació d'hemoglobina més primerenca i robusta en la teràpia de ferro IV preoperatoria que en la suplementación oral de ferro. Un règim preoperatorio curt de EPO, o una dosis única de EPO més ferro IV en el periodo preoperatorio o intraoperatorio, pot reduir significativament les taxes de transfusió (el número necessari a tractar per a evitar qualsevol transfusió va variar de 3 a 6).[8]
En la cirugia, el control del sagnat es conseguix per mig de l'us del bisturí làser o bisturí harmònic (d'ultrasons), tècniques quirúrgiques mínimament invasivas, electro cauterios, anestèsia de baixa pressió central venosa per a casos específics, o sutures de gots[9]
Atres métodos inclouen l'us de substitució de la sanc, que no porten oxigen pero expandixen el volum per a la prevenció del shock.[10]
Hi ha substituts sanguíneus portadors d'oxigen, tals com el PERFTEC o PERFTORAN, aprovat en Mèxic, Rússia, i atres països, o el PolyHeme, (en desenroll).[11]
Molts doctors veuen la hemodilución normovolémica, una forma d'almagasenar la pròpia sanc del pacient, com un pilar de la "cirugia sense sanc", aixina i tot esta tècnica no és una opció per als pacients que rebugen les transfusions autólogas de sanc.
El Cell Saver (n.t. Rescatador de Cèlules) és un dispositiu que recicla i neteja la sanc d'un pacient durant una operació, i la redirigix de nou al seu cos, esta és una tècnica denominada intra operative blood salvage o cell salvage.
Post operatoriament, es busca minimisar posteriors pèrdues de sanc, per administrar de forma continuada medicació la proporció celular sanguínea i per minimisar el número i la cantitat de extracció de sanc per a proves, per eixemple per mig de l'us de tubos pediàtrics de sanc per a pacients adults, països tals com China estan particularment familiarizados en estes tècniques.[9]
Beneficis
[editar | editar còdic]Molts doctors apelen a la Medicina sense Sanc, ya que disminuïx el risc d'una infecció postoperatoria en comparació a procediments que requerixen transfusions de sanc.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cfr. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1200636/
- ↑ Farmer S, Webb D, Your Body Your Choice The layman’s complete guide to bloodless medicine and surgery, 2000 p. Prefacio, 11, 16
- ↑ Farmer S, Webb D, Your Body Your Choice The layman’s complete guide to bloodless medicine and surgery, 2000 p. 11, 14, 75
- ↑ Dailey, John F, Dailey’s Notes on Blood Fourth Edition, 2002 p. 198
- ↑ Farmer S, Webb D, Your Body Your Choice The layman’s complete guide to bloodless medicine and surgery, 2000 p. 144-5
- ↑ Goher et al, Ann R Coll Surg Engl 2005; 87: 3–14
- ↑ Anesth Analg. Maig 2019. PubMed.
- ↑ Transfus Med Rv. Octubre 2013. PubMed.
- ↑ 9,0 9,1 72(5)
- 435-437.
- ↑ (2007).AANA Journal.75(3)
- 205–211.Consultat el 31 de juliol de 2016.
- ↑ Brown University Division of Biology and Medicine (ed.): «Blood Substitutes» (en en). Archivat des d'el History original, el 3 de febrer de 2016. Consultat el 3 de decembre de 2010.
- ↑ Clave Magazine, Bloodless Surgery, by John Langone, October 1997; page 5 [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cirugía sin sangre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.