Cissampelos pareira

Archiu:Cissampelos pareira Blanco2.432-cropped.jpg

Cissampelos pareira (Cissampelos pareira)

Cissampelos pareira és una espècie fanerógama pertanyent a la família Menispermaceae.

Descripció

És una planta trepadora, en tallos llarcs i prims. Considerada una enredadera voluble o rastrera, marcadament pubescente.

Fulls

Els fulls són aterciopeladas de tamany mijà i redonejades, de làmina subpeltada, de vora sancera, en nervaduras palmadas.

Flor

Les seues flors són menudes, verdosas i enredrades com a resorts. Unisexuales, les estaminadas agrupades en #inflorescència umbeliformes i les pistiladas agrupades en #inflorescència racimosas.

Frut

El frut és una drupa verrucosa, pubescente, de 5-6 mm de llarc de color roig.

Florix i fructifica durant gran part de l'any.

Distribució

Planta originària dels tròpics d'Amèrica i Àsia que habita en climes càlit, semicálido i templat des del nivell de la mar fins als 2600 metros. És selvat i creix a la vora de rius, rieres i rieres, associada a vegetació pertorbada en boscs tropicals caducifolios, subcaducifolios, subperennifolios i perennifolios, aixina com en xara xerófilo i bosc mesófilo de montanya. Es troba en Bolívia, Argentina, Brasil, Colòmbia, Carib i Angola.

Usos medicinals

Cissampelos pareira és una de les 50 herbes fonamentals usades en la medicina tradicional chinenca a on se li crida en chinenc xí shēng téng (锡生藤) or (亞乎奴). L'espècie també és coneguda com abuta i cridada laghu patha en Medicina Ayurveda.

De la planta de alcotan s'utilisa la raïl, el full, corfa. Es coneix també, popularment, en Guatemala, com: curarina, cuxbá, cuxoguí, guaco, ixcatú-ca, orella de rata, tamagás.

La decocció de raïl s'usa oralment contra la mordedura de culebra i atres animals venenosos, diabetis, aliacrà, reumatisme, gonorrea, ajuda al part i prevé aborts; taquicardia, afeccions gastrointestinals (diarrea, disenteria, gastràlgia,(del grec gaster, estòmec, i algos, dolor). Sinònim: cardialgia; gastrodinia. Dolor viu, exacerbante, localisat pel pacient en el epigastrio [1] (inapetencia, parasitisme), i respiratòries (asma, resfrios).

Tópicamente s'usa per a afeccions de la pell (#erupció, crisipela). L'infusió s'usa per a tractar afeccions renals (càlculs, cistitis, leucorrea, hidropesia). La tintura s'usa per a combatre febra i malaria.

En Argentina: En les províncies del noreste argentí (Corrents, Chaco i Formosa), l'infusió dels fulls es beu com hepatoprotectora i la decocció de la planta sancera, com a beguda refrescant

Taxonomia

Cissampelos pareira va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1031–1032. 1753.

Sinonímia:

Cissampelos acuminata Benth. Cissampelos argentea Kunth Cissampelos auriculata Miers Cissampelos australis Saint-Hilaire Cissampelos benthamiana Miers Cissampelos boivinii Baill. Cissampelos bojeriana Miers Cissampelos caapeba L. Cissampelos caapeba Roxb. Cissampelos canescens Miq. Cissampelos cocculus Poir. Cissampelos consociata Miers Cissampelos convolvulacea Willd. Cissampelos cordata Ruiz ex J.F.Macbr. Cissampelos cordifolia Bojer Cissampelos cumingiana Turcz. Cissampelos delicatula Miers Cissampelos diffusa Miers Cissampelos discolor Miers Cissampelos discolor var. cardiophylla A.Gray Cissampelos diversa Miers Cissampelos elata Miers Cissampelos ellenbeckii Diels Cissampelos eriocarpa Triana & Planch. Cissampelos glaucescens Triana & Planch. Cissampelos gracilis Saint-Hilaire Cissampelos grallatoria Miers Cissampelos guayaquilensis Kunth Cissampelos haenkeana C.Presl Cissampelos hederacea Miers

Cissampelos hernandifolia Wall. Cissampelos heterophylla DC. Cissampelos hirsuta Buch.-Ham. ex DC. Cissampelos hirsutissima C. Presl Cissampelos kohautiana C. Presl Cissampelos limbata Miers Cissampelos littoralis Saint-Hilaire Cissampelos longipes Miers Cissampelos madagascariensis (Baker) Diels Cissampelos mauritiana Thouars Cissampelos microcarpa DC. Cissampelos monoica A.St.-Hil. Cissampelos nephrophylla Bojer Cissampelos obtecta Wall. Cissampelos orbiculata DC. Cissampelos orinocensis Kunth Cissampelos pannosa Turcz. Cissampelos piolanei Gagnep. Cissampelos salzmanni Turcz. Cissampelos subpeltata Thwaites ex Miers Cissampelos subreniformis Triana & Planch. Cissampelos tamoides Willd. ex DC. Cissampelos testudinum Miers Cissampelos tetrandra Roxb. Cissampelos tomentocarpa Rusby Cissampelos tomentosa DC. Cissampelos violifolia Rusby Cocculus orbiculatus (L.) DC. Cocculus villosus Wall. Dissopetalum mauritianum (Thouars) Miers

Fitoquímica

Conté #alcaloide tipo rufescina.

Nom comú

• alcotán, bejuquito, curalina, herba de l'escurçó, herba de l'ull, full de capulincillo, huaco, huaco bianco, huaco redó, quinita, trepadora;
• butua de Mèxic, pareira brava de Cuba, sansao de Filipines, yerba rata de Caracas.
• En Argentina: Charrúa, cipó, contrayerba, orella de rata, pareira, pareira brava, albarzer, mil hòmens.

Enllaços externs

• List of Chemicals in Cissampelos pareira (Dr. Duke's Databases)
• Wikispecies té un artícul sobre Cissampelos pareira.