Cissus gongylodes
Cupá (Cissus gongylodes) és una enredadera de la família Vitaceae nativa dels boscs de Brasil, Bolívia, Paraguay, Perú i nort d'Argentina, domesticada i cultivada fa sigles pels indígenes Gê o Yé (Kayapó, Xerente, Timbíra).
Descripció
[editar | editar còdic]Es caracterisa per trepar pels troncs d'alts arbres. La liana de la varietat selvada alcança un màxim d'1 cm de diàmetro, mentres que la millorada pels indis aplega a tindre 8 cm. Es caracterisa per trepar pels troncs dels arbres. La liana selvada alcança um màxim d'1 cm de diàmetro, pero la millorada pels indígenes aplega a tindre 8 cm. Presenta branques herbàcees, de 3 a 4 mm de diàmetro, sarmentosas, com molts zarcillos. Pecíols grossos, herbáceos, glabros, 10 a 15 cm de llarc. Fulls herbàcees, planes per la cara superior. El folíol terminal és deltoide-romboide de, de 17,5 a 20 cm de llongitut i 15 a 17 cm d'ample. Inflorescència cimosa.[1]
Els Kayapó cultiven tres varietats: blanc o kupá yaca, que és el més gros; groc (kupá ngrâ ñicá) i roig (kupá kamrek). Els indígenes planten esquejes, enterrant-los verticalment uns 20 cm i deixant un atre tant cap a fòra, generalment recostado a l'arbre alt, al que esperen s'enredrarà la nova planta, que pot produir aliment fins a per 40 anys.
Els seus zarcillos o cirros tuberosos són preparats pels indígenes en forns de la terra. Els adults els consumixen torrats o cuits. La seua composició és: humitat 73% a 77%; proteïna 1,2%; carbohidrats 18%; grassa 1%. Conté àcit tartárico.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cissus gongylodes va ser descrita per (Baker) Burch. ex Baker i publicat en Monographiae Phanerogamarum 5: 550–551, en l'any 1887.[2]
- Etimologia
Cissus: nom genèric que deriva del grec κισσος ( kissos ), que significa "hedra".[3]
gongylodes: epítet
- Sinonímia
- Cissus cervii Dunaiski
- Cissus gongylodes (Burch. ex Baker) Planch.
- Cissus gongylodes var. lobata J.F.Macbr.
- Cissus tricuspis (Baker) Burch. ex Planch.
- Vitis gongylodes Baker
- Vitis tricuspis Burch. ex Baker[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Cupá, ou cipó-babão, aliment de alguns índios amazônicos».Institut Nacional de Perquisicions dona Amazónia.8(4)
- ↑ «Cissus gongylodes». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'octubre de 2013.
- ↑ Eggli, Urs (2002). [1], Springer, p. 452. ISBN 978-3-540-41966-2.
- ↑ Cissus gongylodes en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Kerr, Warwick I. (1987) "Agricultura i seleçõés genètiques de plantes"; Suma Etnològica Brasileira 1: 169-170. (en portugués)
- Nimuendaju, Curt (1946) The Eastern Timbira: 59. Berkeley and Los Angeles: University of Califòrnia Publications in American Archeology and Ethnology 41. (en anglés)
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.
- Lombardi, J. A. 2000. Vitaceae: Gêneros Ampelocissus, Ampelopsis i Cissus. Fl. Neotrop. 80: 1–250.
- Serrano, M. & J. Terán. 2000. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Cupá: Foto Kerr 1983
- dendrologie online (en chec)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cissus gongylodes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
