Clavícula
La clavícula (també eglilla)[1] és un os pla allargat, en forma de «S» itálica, situat en la part anterosuperior del tórax dels vertebrats. Junt en l'escàpula formen la cintura escapular. Forma part de l'esquelet del muscle, el qual està format per la clavícula i l'escàpula, que articulats entre sí junt en el tórax s'unixen en el braç. Es pot palpar per tota la seua llongitut i s'estén del esternó al acromi de l'escàpula, seguint una direcció oblicua lateral i posterior.[2] Es considera l'única unió òssea entre el membre superior i el tórax.
En el ser humà
[editar | editar còdic]A pesar del seu aspecte, similar al d'un os llarc, posseïx una estructura semblant a la d'un os pla, ya que carix d'un canal medular pròpiament dit.
Posseïx forma de S itálica i presenta:
- Dos cares (superior i inferior)
- Dos vores (anterior i posterior)
- Dos extremitats (acromial i esternal, o interna i externa).
Desenrolle
[editar | editar còdic]La clavícula és el primer os llarc en osificarse (per mig de l'ossificació intramembranosa), escomençant durant la quinta o sexta semana de gestació a partir dels centres d'ossificació primaris medial i lateral que estan propencs en el cos de la clavícula. Els extrems de la clavícula passen més alvance per una fase cartilaginosa (ossificació endocondral). Els cartílecs formen zones de creiximent similars a les que es troben en atres ossos llarcs. En l'extrem extern apareix un centre d'ossificació secundari i forma una epífisis en aspecte de platillo que comença a fusionar-se en el cos (diáfisis) entre els 18 i els 25 anys d'edat i que es fusiona per complet entre els 25 i 31 anys. Esta és l'última de les epífisis dels ossos llarcs en fusionar-se. Una epífisis encara més chicoteta i en forma de platillo pot estar present en l'extrem acromial de la clavícula; no li la deu confondre en una fractura. En ocasions, la fusió dels dos centres d'ossificació de la clavícula falla; com a resultat, es forma un defecte òsseu entre els terços medial i lateral de la clavícula. Conéixer esta malformació congènita evita el diagnòstic erròneu de fractura en una clavícula normal. Quan existixen dubtes, es prenen radiografies d'abdós clavícules, ya que este defecte sol ser bilateral (Ger i cols., 1996).
Vore també
[editar | editar còdic]- Wikiproyecto:Anatomia Humana/Terminologia Anatòmica
- Anex: Ossos en l'esquelet humà
- Articulació acromioclavicular
- Articulació esternoclavicular
- Artèria subclavia
- Vena subclavia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «eglilla | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-07-29.
- ↑ «L'extremitat superior». Consultat el 29 de giner de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Moore Keith, Arthur F. Dalley 2007. Anatomia en orientació clínica. Edició 4. Editorial Mèdica Panamericana.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clavícula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.