Clematis flammula
Clematis flammula és una liana de regions templades. S'estén per tota la conca mediterrànea, les Azores i Àsia occidental. En la península ibèrica es troba, principalment, en el sur i l'est. Viu en xares, encinares aclarits i màrgens de cultius, en llocs oberts i solejats, generalment a baixa altura i casi mai massa alluntada de l'influència marina. Es cultiva ocasionalment com ornamental.
Li la coneix popularment per herba muermera o gata rabiosa, este últim nom, per la propietat que té de provocar una intensa ardor en la pell si es frega en ella.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne, trepadora, que utilisa els fulls per a trepar, enroscando els peciólulos en les ramillas dels arbusts veïns. Pot aplegar a medir més de 5 m, encara que per lo comuna és molt més menuda. Semileñosa i perennifolia, encara que en els llocs més frets pot aplegar a quedar nueta en hivern. Els fulls són bipinnatisectas, és dir, estan dividides en dos órdens de folíols. Estos són estrets, encara que les plantes són alguna cosa variables per a esta característica. Les flors són blanques, molt aromàtiques, d'uns 3 cm de diàmetro, i s'òbrin en estiu. S'agrupen en cims.
Diversitat
[editar | editar còdic]Clematis flammula var. maritima és una varietat més forta que s'adapta a zona de dunas. Li l'usa per a estabilisar sols molt solts, en erosió en zones de plages marítimes.
Usos
[editar | editar còdic]Ornamental: es cultiva ocasionalment com planta ornamental.
Medicina popular: produïx #irritament en fregar-la contra la pell. S'usa com rubefaciente, vesicante, i irritante.[1]
Atres usos: s'adapta a zones de dunas. Li l'usa per a estabilisar sols molt solts, en erosió en zones de plages marítimes.
Evolució, filogenia i taxonomia
[editar | editar còdic]Basónimo: Clematis flammula L.( publicat per volta primera en Species Plantarum en 1753 per Carlos Linneo)
- Etimologia
Clematis: nom genèric que prové del grec klɛmətis.[2] (klématis) "planta que trepa".
flammula: epítet latino, diminutivo de flamma, que significa "llamita".[3] Aludix a l'aspecte lluminós que presenta quan està coberta de flors.
- Sinonímia
- Meclatis sibirica Spach [1838, Hist. Nat. Vég., 7 : 273]
- Clematis pallasii J.F.Gmel. [1791, Syst. Nat., ed. 13 : 873]
- Clematis lasiantha Fisch. [1812, Catal. Hort. Gorenk., ed. 2 : 47]
- Clematis hexapetala Pall. [1776, Reise Statth. Russ. Reich., 3 : 735]
- Clematis fragrans Tingues. [1811,1815, Fl. Nap., 1 : Prodr. : 32] senar Salisb. [1796, Prodr. : 371]
- Clematis canaliculata Lag. [1816, Gen. Sp. Pl. : 17]
- Clematis caespitosa Scop. [1771, Fl. Carniol. (ed. 2), 1 : 389]
- Clematis angustifolia Jacq.[4]
- Citologia
El seu número base de cromosomas és de: 2n = 16.[5]
- Híbrits
- Clematis ×aromatica Lenne & K.Koch
- Clematis ×triternata DC.[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: azahar brau, bigarrilla, birgazas, clemátide, clemátide flámula, coa de farda, cristalina, enredadera, enredadera de coa, enredadera picante, flámmula, flámula, flamula trepadora, gata rabiosa, gates, herba de Job, herba de les llagues, herba dels pordioseros, herba muermera, jazmín del moro, jazmín loco, jazmín de mont, jazminera vora, jazminorro, jazminorro d'alguns, marmoleras, muelmera, muelmuera, muermera, vidarria, vidarria de fulls estrets, vidraria, vidraria de fulls estrets, vidriaria de full estret, vidriera, virgaza vora, yerba muermera[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Clematis flammula». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 5 de febrer de 2010.
- ↑ (1995) , pp. 606–7.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Clematis flammula». Tela Botànica. Consultat el 5 de febrer de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 «Clematis flammula». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de febrer de 2010.
- ↑ Híbrits en wikispecies
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Fotos de Clematis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clematis flammula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.