Clementine
Clementine va ser una missió espacial nortamericana,[1] denominada oficialment D.S.P.S.E (Deep Space Program Science Experiment; en espanyol, "Programa Científic Experimental de l'Espai Profunt").[1]
Es tractava d'un proyecte tecnològic dissenyat inicialment per a verificar una série de dispositius ideats dins del Programa de Defensa contra Missils Balístics, el conegut sistema de defensa estratègic denominat “guerra de les galàxies”.
La nau va ser llançada en giner de 1994 i va estar operativa fins a maig d'eixe mateix any, quan es va perdre el control del satèlit per un fallo en l'equip informàtic d'a bordo, despuix de completar en èxit la missió de realisar una nova cartografia millorada de la Lluna. La segona part de la missió (aproximar-se al asteroide (1620) Geógrafo) va tindre que ser cancelada.
Disseny de la Missió
[editar | editar còdic]La construcció va córrer a càrrec del Naval Research Laboratory, que va aportar al programa 15 instruments i sensors miniaturizados, destinats a la detecció de possibles missils en vol, i que posteriorment es va pensar que ademés podien servir per a estudiar la superfície llunar.
En esta última idea en la ment dels dissenyadors, que podia servir per a finançar part de les despeses del proyecte, evaluats en uns 87 millons de dólars, es va decidir oferir a la NASA la sonda, que va completar en 10 instruments més, incloent 6 cambres que operaven en les bandes visible, infrarrojo i ultravioleta, aixina com un telémetro per làser infrarrojo.
La sonda tenia forma cilíndrica, en una llongitut d'1,90 metros i un diàmetro d'1,5 metros, dotada de 2 panels en cèlules fotoeléctricas. El seu pes final, una volta instalats els instruments de la NASA, va quedar en 424 quilograms, dels quals la mitat corresponien a combustible.
El nom de la missió prové de la cançó Oh My Darling, Clementine.[2]
Objectius
[editar | editar còdic]El programa comprenia el llançament, proves de simulació de detecció de llançaments d'objectes balístics, aixina com compondre el primer perfil altimétrico de la superfície de la Lluna, amprant per a això una estància de tres mesos en òrbita llunar, despuix de la qual es dirigiria a la trobada del asteroide (1620) Geógrafo, i d'ahí a una trayectòria heliocéntrica.
La Clementine podia calcular per sí sola la seua orientació en l'espai, amprant per a això uns sensors fotoeléctricos i unes diminutes cambres de vídeo capaços de localisar determinades estreles. Esta habilitat seria vital en un sistema antimissil real, que deu establir vigilància permanent sense necessitat de control de Terra. Clementine va ser enviada també per a prendre fotos de la lluna.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004) "my+darling+clementine"&hl=és&source=gbs_navlinks_s The Clementine Atles of the Moon (en en), Cambridge University Press, 2004, p. XXXVII (de 316). ISBN 9780521815284.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clementine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.