Anar al contingut

Clinobisvanita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Clinobisvanite.jpg
Clinobisvanita

La clinobisvanita és un mineral, vanadato de bismut, que va ser descrit com una nova espècie mineral a, pertir d'eixemplars trobats en la mina de berilo de Kempton Brothers, Yinnietharra, Austràlia Occidental. El nom està format per la seua simetria cristalina (monoCLINico) i la presència de bismut i vanadi.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La clinobisvanita és el polimorfo monoclínic del vanadato de bismut, mentres que la pucherita és el ròmbic, i la dreyerita el tetragonal. Es troba formant microcristales generalment complexos, en maclado múltiple, de color groc mel o marró rojós. Pot contindre una miqueta de plom reemplaçant al bismut.[1]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La clinobisvanita és un mineral rar, conegut en unes decenes de jaciments en el món, sempre en chicoteta cantitat.[2] En la localitat tipo apareix associada directament a bismutita i a pucherita, en una pegmatita complexa.[1] Els millors cristals s'han trobat en Hohenstein, Reichenbach, Lautertal, Hesse (Alemània). Apareixen com a cristals tabular o bipiramidales de fins a 1 mm, de color marró rojós obscur, en les cares corresponents a {011}, {110} i {010}.[3] En Argentina s'ha trobat en el granit de la Chinchilla, en la Serra de Velasco, la Rioja.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Mineralogical Magazine, 39, 847-849..
  2. «Clinobisvanite. Mindat».
  3. Lapis 25 (2): 13-30.
  4. Revista de l'Associació Geològica Argentina, 75, 134-151..