Clinohumita
La clinohumita és un mineral de la classe dels silicat, que pertany al grup de la humita. Va ser descobert en 1876 baix forma no gemífera en el Vésubio per Alfred Dones Cloizeaux,[1].que ho va nomenar en alusió a la seua estructura cristalina monoclínica i per la seua relació en la humita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]
La clinohumita és un silicat de fòrmula química Mg9(SiO4)4F2. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralógica Internacional en 1876. Cristaliza en el sistema monoclínic. La seua durea en l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morimotoíta pertany a "9.AF - nesosilicatos en aniones adicionals; cationes en [4], [5] i/o només coordinació [6]" junt en els següents minerals: silimanita, andalucita, kanonaíta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topacio, norbergita, alleghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeíta, jerrygibbsita, franciscanita, orebroíta, welinita, ellenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiíta.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Va ser descoberta en el mont Somma, el complex volcànic Somma-Vesubio, dins de la província de Nàpols (Campània, Itàlia). La clinohumita es troba àmpliament distribuïda per tot el planeta.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Clinohumita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.