Clon
Un clon (del grec κλώνος klōnos, "refillol"), en genètica, és un conjunt de sers genèticament idèntics que descendixen d'un mateix individu per mecanismes de reproducció asexual.
El terme va ser creat en 1903 per H. J. Webber en l'explícita intenció de contribuir al desenroll lèxic de la llavors nova ciència de la genètica, i eixe us és l'únic vàlit en el llenguage científic. Responia a la necessitat de referir-se a una varietat de cultiu multiplicada exclusivament de manera vegetativa (per mig de esquejes o estacas), com era i és comuna respecte als arbres frutales. Els individus generats aixina són genèticament idèntics, lo mateix que els que s'obtenen per partenogénesis o inclús per mecanismes sexuals de reproducció quan la homocigosis és completa i la recombinació genètica impossible. Pot cridar-se reproducció clonal a la reproducció asexual, encara que no és un us molt estés.
En els últims decenis ha anat creixent una atra accepció, popularisada per la prensa i el cine, d'acort en la qual un clon és un individu idèntic a un atre obtingut per tècniques genètiques més o menys imaginàries. Els clons aixina definits no existixen, en la mida en que el fenotip no depén solament del genotip, sino de mecanismes epigenéticos i de desenroll en els que intervenen atres factors. Este us actual del terme clon pot rastrejar-se fins al llibre El shock del futur (1970) de l'influent periodiste i activiste nortamericà Alvin Toffler.
En la naturalea la reproducció asexual o clonal és molt freqüent, especialment entre organismes unicelulars, com bactèrias i molts protistas, encara que casi sempre alternant en fases de reproducció sexual (o parasexual), que aumenten la diversitat genotípica de la població.
Clonació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Clonació.
De l'us de clon deriva el de clonació. La clonació és l'acció de produir una entitat biològica (gene, cromosoma, cèlula o organisme) genèticament idèntica a una atra a partir d'una existent. En contexts científics el terme s'usa principalment per a la reproducció idèntica de molècules hereditàries (clonació de ADN).
La clonació d'organismes és practicada sense coneiximents tècnics especials en la majoria de les plantes vivaces, per mig de esquejes o estacas. En animals es produïxen nous individus a partir de fragments del cos d'uns atres en grups relativament simples, com les planarias, o en elevades capacitats de regeneració espontànea, com anèlits (cucs de terra) o equinoderms (estreles de mar).
La clonació artificial de vertebrats es basa en substituir el núcleu d'un òvul sense fecundar, pel núcleu d'una cèlula adulta de l'individu que es vol clonar. Resulta aixina l'equivalent a un zigot viable. La tècnica (cridada de transferència nuclear) es va aplicar en èxit a granotes des de 1952, pero no es va conseguir en mamífers fins a 1996.
Calendari d'èxits:
- Granotas (1952)
- Ovella Dolly (1996)
- Rates (1997)
- Ganado (Vacú, caprino i porcí) (2000)
- Un gat domèstic (2004)
- S'investiga la clonació d'embrions
- El "tambo farmacèutic" (2002): Vaca clonada Pampa i vaques clonades i transgèniques (Bio Sidus, Argentina)
- Vaca Rosita ISA en Argentina (2011) es conseguix obtindre una vaca que produïx llet en la que es troben dos proteïnes de la llet humana, lactoferrina i lisozima[1] (INTA BALCARCE). És la primera vaca bitransgénica.
- Mones Zhong Zhong i Hua Hua en China (2019)
En la película Els chiquets del Brasil es mostra detalladament lo que se sabia en els anys 80 al respecte.
Implicacions bioéticas
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
La clonació, en el sentit de multiplicació asexual, de sers humans no deu tindre a la llarga obstàculs tècnics insalvables, lo que ha donat lloc a un intens debat ètic i polític sobre la forma de tractar l'anomenada clonació reproductiva. El problema ètic residix en les oportunitats d'instrumentalización de la vida humana a la que es presta. Alguns imaginen un problema sobre l'identitat dels individus naixcuts, si ben els bessons idèntics (o monocigóticos) són el resultat d'un modo excepcional de multiplicació asexual, per escissió espontànea d'un embrió normal. Els bessons idèntics són un clon (o clon l'u de l'atre, segons l'us popular), sense que ningú mai haja dubtat de la possessió per ells d'identitats personals separades.
La llegislació és variable entre països, i tendix a distinguir la clonació d'embrions en fins terapèutics, de la clonació reproductiva, tendent a formar sers humans complets.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of Dairy Science.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.