Anar al contingut

Clorur de niobi(IV)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El clorur de niobi (IV), també conegut com tetracloruro de niobi, és el compost químic de fòrmula NbCl4. Este compost es presenta en forma de cristals de color violeta obscur, és molt sensible a l'aire i a la humitat i es desproporciona en clorur de niobi(III) i clorur de niobi(V) quan es calfa.[1]

Estructura i propietats

[editar | editar còdic]

En estat sòlit, el clorur de niobi(IV) es presenta en forma de cadenes d'octaedres de vores compartides en distàncies Nb-Nb alternantes de 302,9 i 379,4 pm. Les distàncies més curtes corresponen a enllaços Nb-Nb, que donen lloc al diamagnetisme del compost. La seua estructura és molt similar a la del clorur de wolframio(IV).

Atres complexos de coordinació en la fòrmula NbCl4L2, com el tetraclorobis (tetrahidrofurano) niobi, només formen monòmers donant lloc a un electró no apareado en el orbital dxy, lo que fa que els composts siguen paramagnéticos[2]

El clorur de niobi es oxida i hidroliza ràpidament en l'aire per a formar òxit de niobi (V).

Preparació

[editar | editar còdic]

El clorur de niobi(IV) sol produir-se deixant reaccionar el niobi elemental i els cristals de clorur de niobi(V) durant varis dies en un gradient de temperatura, en el metal a uns 400 °C i la sal a uns 250 °C.[3]

4 NbCl5 + Nb → 5 NbCl4

El clorur de niobi(IV) també es pot preparar per mig d'una reducció similar de clorur de niobi junt en alumini en pols.

3 NbCl5 + A el → 3 NbCl4 + AlCl3

També s'utilisa una tècnica similar en la síntesis de bromur de niobi(IV) i clorur de tàntal(IV). El yodur de niobi(IV) també existix i pot sintetisar-se per descomposició tèrmica del yodur de niobi(V) .

A 400 °C el NbCl4 es desproporciona:

2 NbCl4 → NbCl3 + NbCl5


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Macintyre, J.E.; Daniel, F.M.; Chapman and Hall; Stirling, V.M. Dictionary of Inorganic Compounds. 1992, Cleveland, OH: CRC Press, p. 2957
  2. (1995).Inorg. Chem..34(10)
    2639.doi:10.1021/ic00114a023.
  3. (1963).Inorg. Chem..2(3)
    540.doi:10.1021/ic50007a029.