Anar al contingut

Coca placenta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Coca placenta

La tarta placenta és un plat de l'antiga Grècia i Roma que consistix en moltes capes de massa intercaladas en una mescla de formage i mel i aromatizadas en fulls de llorer, horneadas i després cobertes en mel.[1][2] El darreria es menciona en texts clàssics com els poemes grecs d'Arquéstrato i Antífanes, aixina com en el «mundo antiguo": «El siguiente pastel de interés, mencionado por primera vez hacia el año 350 a.C. por dos poetas griegos, es el plakous. [Por fin tenemos recetas y un contexto que acompañan al nombre. El poeta gastronómico Archestratos menciona el plakous como manjar de segunda mesa, junto a los frutos secos. Alaba el plakous fabricado en Atenas porque estaba empapado en miel ática procedente de las laderas cubiertas de tomillo del monte Hymettos. Su contemporáneo, el poeta cómico Antífanes, nos cuenta los otros ingredientes principales, el queso de cabra y la harina de trigo. Dos siglos más tarde, en Italia, Catón da una elaborada receta de placenta (el mismo nombre transcrito al latín), aromatizada con miel y queso. El moderno plăcintă rumano y el Palatschinke vienés, aunque ahora bastante diferentes de su antiguo antepasado griego y romano, siguen llevando el mismo nombre.» de Catón el Vell.[2] Es creu que està relacionat en el baklava.[3][1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula llatina placenta es deriva del grec plakous que servix per a pans plans fins o en capes.[4][5][6]

La placenta de l'embaràs dels mamífers rep eixe nom per la semblança percebuda entre la seua forma i la d'una coca placenta.

Història

[editar | editar còdic]

Numerosos autors afirmen que la placenta i, per lo tant, provablement el baklava, deriven d'una recepta de l'antiga Grècia.[7][8] l'Odissea de Homero, escrita al voltant de l'any 800 a. C., menciona pans fins endulzados en anous i mel.[9] En el V, Filóxeno afirma en el seu poema "Sopar" que, en l'últim moment d'un menjar, els amfitrions preparaven i servien una coca de formage feta en llet i mel que després es horneaba fins a formar un pastiç.[10]

Una menció primerenca en llengua grega del plakous com a darreria (o manjar de segona taula) prové dels poemes d'Arquéstrato. Descriu el plakous com a plat servit en anous i frutes seques i elogia la versió ateniense del plakous banyada en mel.[2]


Antífanes (IV), contemporàneu de Arquéstrato, va proporcionar una descripció elaborada de plakous en farina de blat i formage de cabra com a ingredients clau:[2][11]

Les rieres de l'abella leonada, mesclats en el riu quallat de les cabres baladoras, colocats sobre un receptàcul pla de la filla verge de Deméter [mel, formage, farina], delectant-se en dèu mil delicats aderezos – ¿o deuria dir simplement plakous? 'Estic a favor de Plakous' (Antífanes citat per Ateneu).

Més vesprada, en l'any 160 a. C., Catón el Vell va proporcionar una recepta de placenta en la seua De agri cultura que Andrew Dalby considera, junt en atres receptes de darreries de Catón, com a part de la "tradició grega" i possiblement copiada d'un llibre de cuina grec.[2][12]

"Donar forma a la placenta de la següent manera: colocar una sola fila de tracta a lo llarc de tota la massa base. Després es cobrix en la mescla [formage i mel] del morter. Coloque una atra fila de tracta damunt i continue aixina fins que s'haja usat tot el formage i la mel. Terminar en una capa de tracta ... Coloque la placenta en el forn i coloque una tapa precalentada damunt [...] Quan estiga llista, s'aboca mel sobre la placenta."[13] (Taste el Vell, De Agri Cultura )[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Faas, 2005, pp. 184–185.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Goldstein, 2015, "ancient world": plakous
  3. Traditional Greek Cooking: A Memoir with Recipes. ISBN 9781859641170.
  4. Lewis y Short, 1879: placenta.
  5. Liddell y Scott, 1940: πλακοῦς.
  6. Stevenson y Waite, 2011, p. 1095, "placenta".
  7. Mayer, Caroline E. "Phyllo Facts". Washington Post. 1989. Archived.
  8. «The Long, Contested History of Baklava».
  9. Mayer, Caroline E. "Phyllo Facts". Washington Post. 1989. Archived.
  10. Hoffman, Susanna. The Olive and the Caper. Workman Publishing Company, Inc. ISBN 9781563058486
  11. Dalby, 1998, p. 155: "Placenta és una paraula grega (plakounta, acusativo de plakous 'coca').
  12. Dalby, 1998, p. 21: «No podem estar tan segurs de per qué hi ha una secció de receptes de pa i pastiços (74-87), receptes de tradició grega i potser inspirades en un recetario grec. Possiblement els grecs ho varen incloure dels italians. Catón les va incloure per a que el propietari i els invitats pogueren ser agasajados quan visitaven la granja; possiblement per a que pogueren fer-se les ofrenes adequades als deus; més provablement, cree yo, per a que pogueren fer-se vendes rendables en un mercat veí.»
  13. De agri cultura 76

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]