Anar al contingut

Coche radiològic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Marie Curie - Mobile Ray-Unit.jpg
Marie Curie al volant del seu coche de radiologia.

Un coche de rajos X és un vehícul equipat en unitats mòvils de rajos X utilisat en el front franc-belga durant la Primera Guerra Mundial.

Díhuit d'estos coches, equipats per Marie Curie, varen rebre el renom de "La chicoteta Curie» despuix de la publicació de la biografia de Marie Curie per la seua filla Ève en 1938.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Voiture radiologique Massiot.jpg
Carro radiològic tipo Massiot.

Els primers coches radiològics es varen provar abans de la guerra. El Sr. Lesage va dissenyar un prototip que es va provar en 1912. El mèdic director Busquet i l'ingenier Massiot varen construir dos coches sobre chassis Lorraine, que varen desfilar en 14 de juliol de 1914. A partir de finals d'agost de 1914 es varen equipar atres dos coches baix la direcció de l'ingenier Gallot.[1]

Claudius Regaud, director del Pabelló Pasteur del Institut del Radi (en esta funció, és l'homòlec de Marie Curie que dirigix el Pabelló Curie de l'Institut), es movilisa 6 d'agost de 1914 per a la Gran Guerra com a mege major de la 2 Cap d'una ambulància de divisió, va ser responsable d'organisar l'hospital d'evacuació en Gérardmer. Va ser en estes circumstàncies que va conéixer al doctor Henri Coutard qui és responsable dels servicis de radiologia allí. Abdós senyalen el dany causat per la doctrina de l'evacuació sistemàtica dels ferits i la falta d'experiència dels radiólogos (175 radiólogos assignats a 21 estacions de radiologia fixes llunt del front), la disciplina emergent del qual facilita l'identificació de proyectils (bales de metralla, fragments de obús) i lesions òssees. Regaud està assignat des del 3 d'octubre de 1915 en l'oficina de Justin Godart, subsecretari d'Estat per a la Guerra, per a participar en la reforma del Servici de Salut de l'Eixèrcit. Marie Curie, despuix de ser rellevada de les seues obligacions universitàries per a participar en l'esforç bèlic, va desenrollar la radiologia de camp en eixa época, encorajada per abdós.[2]

En l'ajuda de la Creu Roja i Antoine Béclère, director del servici radiològic de l'eixèrcit, Marie Curie, Premi Nobel de Física i Química, va participar en el disseny d'unitats mòvils de radiologia quirúrgica. Díhuit furgonetes llaugeres, adquirides gràcies a donacions privades i al Patronat Nacional de Ferits,[3] varen ser equipades en equips de radiologia i es varen dirigir als fronts de les diverses batalles que varen enfrontar als eixèrcits francés i alemà, en particular durant la batalla del Marne, en Verdún i en el Somme. Estos "coches radiològics", malnomenats "menuts Curies» per la seua filla Eve en 1938,[3] són vehículs de passagers equipats en màquines de rajos X en una dinamo accionada pel motor del vehícul, lo que permet acostar-se lo més possible als camps de batalla i llimitar aixina els desplaçaments mèdics dels ferits.[4][5] També permeten prendre radiografies als malalts, operacions molt útils per a localisar en major precisió fragments de proyectils i bales, i facilitar les cirugia.


Marie Curie aplega el 5 de decembre de 1914 en un coche de radiologia, es va dirigir al hospital militar de Furnes (frontera franc-belga). Va permanéixer allí una semana en la seua filla Irène. Va realisar unes trenta missions o viages a hospitals i ambulàncies en el front per a l'instalació d'estacions radiològiques, el reconeiximent de ferits i la formació del personal, especialment en la regió de Furnes, Poperinghe, Dunkerque, Amiens, Lunéville i Verdún.

En 1916, Marie Curie va obtindre el seu llicencia de conduir.[6] En l'Institut del Radi, va formar a 150 assistents de radiólogo.

Marie Curie va dissenyar 18 coches de radiologia (dels 114 fabricats en França)[4] i va instalar 250 estacions de radiologia fixes (el seu expedient indica 150) en hospitals. Indica haver realisat directament 1000 exàmens radiològics.[3][7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Boniface y Jeudy, 1996, p. 73.
  2. Marie-Noëlle Himbert, 2014, p. 121.
  3. 3,0 3,1 3,2 Le Monde.Consultat el 2023-06-24..
  4. 4,0 4,1 J.-J. Ferrandis, A. Ségal, « L'essor de la radiologie osseuse pendant la guerre de 1914-1918 » Plantilla:Enllaç PDF, Plantilla:Abréviation discrète 50.
  5. Biographie de Marie Curie-Sklodowska (1867-1934), sur li site du musée Curie, Plantilla:Abréviation discrète 2.
  6. Jacquemond, Louis-Pascal (2014). Irène Joliot-Curie (en fr), Paris: O. Jacob, p. 1925, note 48. ISBN 978-2-7381-3033-4..
  7. «Els petites Curies». mariecurie-llm.blogspot.be. Consultat el 15 mai 2016..