Codex Upsaliensis
Codex Upsaliensis (El còdex de Upsala) és un manuscrit medieval de principis de el XIV (c. 1300 - 1325) i es considera el més antic que conserva l'Edda prosaica de Snorri Sturluson.[1] També conté el Skáldatal, Ættartála Sturlunga, Lǫgsǫgumannatal (llista dels lögsögumaður) i una versió d'Un atre tractat gramatical,[2][3] que diferix una miqueta d'Ormsbók, possiblement influenciat pels tractats en llatí sobre mètrica.[4] Es conserva en la biblioteca de l'Universitat de Upsala i catalogada com DG11.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Margaret Clunies Ross, A History of Old Norse Poetry and Poetics, DS Brewer, ISBN 978-1-84384-279-8 p. 151.
- ↑ Hans Fix, Thomas Birkmann, Die Worttrennung am Zeilenende in Handschriften der Snorra Edda, Berlin, Walter de Gruyter, 1998 ISBN 3110161826 p. 25.
- ↑ Collegium medievale, Vol. 4-7, 1991, p. 93.
- ↑ Tonya Kim Dewey, Frog, Versatility in Versification: Multidisciplinary Approaches to Metrics, Berkeley insights in linguistics and semiotics ISSN 0893-6935, Peter Lang, 2009, ISBN 1433105780 p. 34.
- ↑ Halldór Halldórsson, Old Icelandic heiti in modern Icelandic, Institute of Nordic Linguistics, 1975, p. 9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Codex Upsaliensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.