Coffinita
La coffinita és un mineral de la classe dels nesosilicatos.[1] Va ser descoberta en 1956 en una mina del comtat de Taula, en Colorat (Estats Units), sent nomenada aixina en honor de Reuben Clare Coffin, geólogo nortamericà especialiste en jaciments d'urani.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un silicat hidroxilado d'urani, que cristaliza en el sistema Tetragonal.[1] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: alumini, ferro, arsènic, vanadi i plom.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en depòsits de minerals d'urani i vanadi no oxidados en Colorat, reemplaçant a material orgànic en areniscas, també en depòsits d'urani en roques sedimentàries i en vetes d'alteració hidrotermal. Es troba en numeroses localisació pero en cantitats molt minoritàries.
Sol trobar-se associat a atres minerals, comunament en uraninita, pero també en uns atres com: torita, pirita, marcassita, roscoelita, minerals de l'argila, o matèria orgànica amorfa.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Coffinita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.