Collinsita
La collinsita és un mineral,fosfat hidratado de calcio i magnesi, que va ser descobert en eixemplars procedents del jaciment de fosfat de Francois Lake, Omineca Mining Division, (Columbia Britànica) Canada . El nom és un homenage a Henry Collins (1878 – 1937), que va ser director del Servici Geològic del Canadà.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La collinsita forma una série en la fairfieldita, l'equivalent en manganeso en lloc del magnesi dins d'un grup de fosfat i arseniat triclínics en el que també es troben la cassidyta, la talmessita i la gaitita. Sol formar agregats radiados o subparalelos, i a voltes agrupacions de cristals hojosos.
Jaciments
[editar | editar còdic]La collinsita és un mineral rar, conegut solament en unes quantes decenes de localitats.[2] Els millors eixemplars són provablement els que procedixen de Rapid Creek, en el districte miner de Dawson (Yukón), Canadà, jaciment en el que apareix associada a atres fosfat rars que també formen eixemplars de bona calitat.[3] També s'han trobat eixemplars en cristals tabular ben definits en la mina Tip Top, Fourmile, comtat de Custer, Dakota del Sur (USA).[4] En Espanya s'ha trobat com esferillas radiadas en la mina Elvira, Bruguers, Gavá (Barcelona).[5]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Collinsita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.