Anar al contingut

Color (música medieval)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de la música medieval, els térmens color i coloració s'utilisen en diversos sentits, fent referència entre uns atres a la notació i a l'estructuració de les duració de la nota.[1][2]

Coloració (notació mensural)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Notació mensural.

Com a dispositiu de la notació mensural, és el sistema d'anotar els metros i els ritmes musicals dels sigles XIV a el XVI, la “coloració” fa referència a la tècnica de marcar les notes com si tingueren solament dos terços del seu valor nominal. Este aspecte s'indica lliteralment coloreando els caps de les notes en la música escrita de forma diferent a la seua apariència normal. En el XIV i principis de el XV, les notes coloreadas varen ser marcades típicament en roig mentres que les notes normals eren negres; en el XVI, el mateix efecte va ser alcançat omplint els caps de les notes en negre mentres que les notes normals es deixaven huecas. Les seqüències de notes coloreadas es poden utilisar per a anotar els ritmes de tresillo o per als efectes d'hemiola.[1]

Eixemple de la música de finals de el XIV usant la coloració per a anotar els efectes polimétricos complexos. Les notes escrites en roig en esta transcripció moderna també s'escriuen en roig en la notació mensural original. En cada cas, açò indica que deuen ser llegides com binarias (“imperfecte”), notes no-punteadas; sense la coloració, haurien segut llegides com ternarias (“perfecte”, és dir punteado).

Coloració (ornamentació)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Disminució (música).

Durant els sigles XVI a el XVIII el terme coloració es referix a l'ornamentació florida, escrita o improvisada, també cridada disminució, aixina com als passages d'ornamentació lliure cridats coloratura en el XIX.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Coloration». Grove Music Online. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.06153. Consultat el 2023-08-01.
  2. «Color». Grove Music Online. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.40034. Consultat el 2023-08-01.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]